Electritzant distopia

Sàpiens

Sàpiens
14/01/2018

A poc a poc, l’actor i director Roc Esquius està demostrant que, com a dramaturg, té moltes coses a aportar al panorama actual. La seva afició per la ciència-ficció, una visió crítica del món que ens envolta i una personalitat narrativa molt definida, l’estan portant a deixar empremta en un context on, cada vegada més, tenir veu pròpia resulta més valuós i necessari. Després d’iMe, Mars Joan i Claqué o no, Esquius proposa una altra distopia de ritme electritzant, on barreja el thriller amb la comèdia, més algun punt de melodrama. Amb reminiscències a mecanismes habituals del teatre de Jordi Galceran, en aquesta ocasió, la proposta fa un gran pas endavant en termes de complexitat, capes interpretatives i contingut al·legòric respecte a les anteriors. A més, el fet que Sergi Belbel sigui l’encarregat de dirigir de forma audaç aquesta modesta producció, eleva el joc dialèctic a un nivell desbordant. Especialista en ritme i matisos, Belbel treu el màxim profit de dos intèrprets en estat de gràcia (Mireia Portas i Enric Cambrany) i d’una enrevessada trama de falses identitats, manipulació i sentiments contraposats. L’únic problema que se li pot retreure, en realitat, és que el conjunt de l’obra no assoleixi la perfecció formal del seu primer acte, impecablement construït de principi a fi. Malgrat això, Sàpiens és, en resum, fresca, magnètica, trepidant, complexa i també un fantàstic entreteniment replet d’enginy, girs inesperats i brillants línies de diàleg.

← Tornar a Sàpiens

Enllaç copiat!