L’home del temps que fa el ridícul en un programa de Nadal, la veïna tafanera que baixa en el moment més inoportú, els crits per un barri digne, l’AVE pel litoral, els senglars que s’apropen a la ciutat per menjar dels contenidors… Anar al teatre i trobar-hi referents tant propers és absolutament confortable. Però Cristina Genebat no ha escrit només una història que ens és totalment propera, sinó també una comèdia que ens fa riure i a més a més, ens acaba emocionant. Una obra fresca i lleugera, però que també ens parla de temes espinosos com els parts naturals no respectats, el mal tracte del personal mèdic a la dona en el moment del part (“ets mala paridora, t’haurem de fer una cesària”, li diuen a la Maria) i que fins i tot fa una interessant reflexió sobre les religions.
I tot això en una perfecte versió contemporània d’Els Pastorets (Maria ara inseminada, el bou i l’ase convertits en porcs senglars, el dimoni-traficant…), on tot lliga i està ben tramat (text, direcció, escenografia), amb bon ritme i bones interpretacions: un cràpula d’excepció (Marc Rodríguez), un àngel i un astrònom extremadament entranyables (Norbert Martínez i Ivan Benet), grans actors que es desdoblen en personatges completament oposats en segons (Mireia Aixalà, Ernest Villegas, Albert Ribalta) i una paridora molt creïble que ens ofereix, a més, una velleta fantàstica (Cristina Genebat).
Un al·legat a la família, a la que triem, als amics que sempre hi són. L’obra perfecta per desconnectar de dinars eterns durant aquestes festes i riure durant una hora i mitja. Per repetir!