Tot el que necessites per anar al teatre

Sacrifici: Tòpics efectius

Sacrifici
12/07/2017

Potser més conegut pels seus treballs com a guionista de televisió (Plats bruts, Jet lag) que per la seva faceta de dramaturg (malgrat haver escrit i dirigit peces tan interessants com la recent New order), Sergi Pompermayer és, al cap i a la fi, un autor amb molt d’ofici. Si analitzem la manera en la qual està estructurada la història, la funció de cadascuna de les escenes, la descripció dels personatges o, fins i tot, l’ús dels diàlegs, trobarem que Sacrifici compleix tots els requisits que qualsevol manual d’escriptura exigiria a una història ben explicada. No obstant això, la proposta no aconsegueix aportar res original, nou o qualsevol cosa que no hàgim vist abans moltes vegades en innombrables obres de ficció. Optant, doncs, per una funcionalitat molt efectiva, el muntatge parla de vocacions frustrades, dels límits de l’amistat, l’amor i el sexe amb agilitat narrativa i una certa gràcia. Els seus actors fan un treball interpretatiu correcte i la posada en escena té també els seus encerts. Tot i això, el seu excés de tòpics i llocs comuns la fan caure en una previsibilitat constant que li resta gran part del valor que aporten les seves altres qualitats abans mencionades.

← Tornar a Sacrifici