Romeu i Julieta, història adaptada i versionada en incomptables ocasions, tant que semblaria que no queda relectura per fer. Doncs ara Antzoki Teatteri ofereix aquesta interessant nova mirada. En realitat, el mèrit és, tocant molt poc, donar una visió totalment nova al que ja coneixem sense pervertir l’essència. Es pretén una mirada diferent: objectiu aconseguit amb escreix. Sense spoilers, l’amor és l’amor i sorgeix quan, on i entre els que menys esperes. No pots ni, sobretot, poden els altres, fer res er a evitar-ho, encara que vulguin o creguin protegir-te. L’amor nohi entén de races, classes, orígens… Sorgeix i ja. Canvia com s’expressa però els sentiments, la passió, l’alegria de la trobada i la tragèdia de la separació són sempre iguals.
Excel·lents Romeu i Julieta (Enric Pera i Cristina Vallribera), que amb la resta del repartiment (en algun cas s’intueix que es troben en formació) es basten per omplir el nu espai escènic.
En resum: No és habitual que et sorprenguin amb els clàssics sense recórrer a efectismes. Aquí ho aconsegueixen amb escreix.