Aquest és un espectacle que surt de l’escola Teatre Eòlia, concretament d’un taller dels alumnes d’interpretació. Un projecte ambiciós i potent que intenta reflexionar sobre la necessitat de les revolucions a partir de l’execució de la família reial russa en el context de la revolta del 1917. Al darrera, com a directora i autora, hi tenim a Carla Rovira, actriu que va començar amb La Calòrica i que va anar trobant el seu camí propi com a creadora amb espectacles com Aüc, Màtria o Posaré el meu cor en una safata. Aquí es nota part del seu estil quan es pren llibertats i fuig de la literalitat de la història (Rasputin ballant per Boney M, l’escena que passa quasi a les fosques, les al·locucions directes al públic) però crec que es vol abastar massa i finalment queda un espectacle excessivament llarg, farcit de dades i personatges històrics que acaben per atordir una mica al públic. Una bona aproximació si volem entendre com va ser el procés revolucionari, d’on va sorgir la dinastia Romànov o el perquè de les decisions posteriors, però l’extrapolació amb el moment actual resulta insuficient i dona una sensació d’oportunitat perduda.
Sigui com sigui, l’espectacle té el valor de presentar una sèrie de cares noves i d’enfrontar a aquests nous intèrprets a un text de nova creació, complex i ple de dificultats. Sé que el muntatge té molts dels defectes i de les virtuts d’una creació d’aquest tipus, però crec que aquí té molta més importància el camí i la resolució d’escenes i personatges complicats (els intèrprets no paren de canviar de paper) dins d’una estructura que parteix d’un retrat. L’últim i funest retrat de la família Romànov.