Tenint en compte el panorama polític actual, probablement, és un dels moments més adequats per portar a escena una nova versió de Ricard III. El clàssic de Shakespeare té moltes connexions amb el present, com explica el seu director, Raimon Molins, al programa de mà: populisme, censura, feixisme, corrupció, ambició, violència… Per aquest motiu, aquest espectacle sembla intentar posar l’èmfasi en aquestes qüestions repartint (i fent compartir) els personatges entre els actors i actrius de manera gens personalista, deixant, d’aquesta manera, que els temes de l’obra assumeixin tot el protagonisme. Molins, que ja va demostrar la seva gran coneixença del món shakespearià al Hamlet que va muntar amb Projecte Ingenu, torna a apostar, en aquesta ocasió, per una certa sobrietat escènica força interessant. L’espectacle prové d’un projecte d’estudiants de tercer de l’Institut del Teatre i, en alguns aspectes, es nota. Per exemple, en l’edat de tot el repartiment que, malgrat el seu talent, no poden, donat la seva joventut, aportar el pes necessari a algunes escenes o personatges. D’altra banda, hi ha el factor experimental: crits, cançons, balls de cantants contemporanis fora de lloc o algunes referències a l’actualitat que són, potser, les decisions que pitjor funcionen per la seva aparent aleatorietat. Afortunadament, la peça té altres virtuts com un ús enginyós de l’escenografia (una plataforma que aporta moments molt suggerents i vistosos) i l’aposta per les escenes de dos personatges on els enfrontaments dialèctics esdevenen, realment, la part més ressenyable de tot el muntatge.
Enllaç copiat!