Rhumans → Teatre Zorrilla

5/08/2018

¿Maduran los payasos?

Después de Rhum y de Rhümia, el equipo de Rhum & cia. cierra su trilogía homenaje al desaparecido Joan Montanyés “Monti”. Lo hace 4 años después de empezarla y con un cambio importante: Esta vez Jordi Aspa asume la dirección en sustitución de Martí Torras y le da a la pieza un halo de madurez. En Rhumans  (que viene de humanos), los payasos se han hecho más adultos y han perdido un poco la ternura que desprendían en los anteriores montajes, sustituyéndola por una reflexión interna sobre su mundo.

En esta ocasión, los payasos se hacen preguntas sobre su naturaleza e investigan sobre su papel en la actualidad y en el futuro. Para ello han salido a la calle a preguntarle a la gente qué concepción se tiene de su mundo. Durante la función algunos números más clásicos se entremezclan con proyecciones de video en el que personas anónimas opinan, algunas con frases muy duras. Parece que quien ejerce este tipo de personaje es “un actor fracasado que se ha tenido que quedar payaso”, dice una señora. Se revela una concepción del payaso como algo antiguo, pasado de moda y que, en opinión de algunos entrevistados, debería actualizarse.

Pero lo cierto es que, a la práctica, lo que más atrae del espectáculo son esos números divertidos, ingenuos y nostálgicos que…

Lee la crítica completa aquí: https://www.masteatro.com/rhumans-rhum-cia-jordi-aspa/


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 20,00€

Comprar Entrades

Rhumans

Rhumans

Rhumans és la tercera part de la trilogia clownesca que es va iniciar al Grec l’any 2014 i es tanca aquest any, després d’haver produït alguns dels espectacles més divertits i terapèutics vistos en els últims anys als escenaris catalans.

Sinopsi

El pallasso busca, i gairebé sempre troba, les fissures en la raó i en els seus semblants. El savi tremola, quan riu. Perquè sovint la matèria del riure, la vida de l’home, és feta de tristesa, deia Baudelaire.

Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets de nuesa, la llibertat és la seva presó. En aquest espectacle us convidaran a viatjar i a reflexionar sobre la figura del pallasso amb un collage musical farcit de números de creació pròpia i algun clàssic, tot amanit amb una mica d’acidesa, de dolçor o de picant per desvetllar els muscles de la rialla. Potser se us faran grans les sabates; o potser us veureu emmirallats a la pista com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que «riure» no és tan sols una paraula, sinó que és quelcom de més profund. A aquests pallassos, ja ho veureu, no els agrada riure’s de ningú sinó amb tothom… perquè el riure ho cura gairebé tot!

Jordi Aspa, home de circ que, amb Bet Miralta, és el cinquanta per cent de la companyia Escarlata Circus, dirigeix l’espectacle que tanca la trilogia iniciada amb Rhum i seguida de Rhumia, un muntatge amb música interpretat per un repòquer d’artistes que saben com seduir el públic i que el fascinen amb les històries surrealistes que se succeeixen a la pista.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos

Rhumans

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui i continuant amb el Grec, he pogut gaudir al Lliure d’aquest espectacle de Rhum & cia. dirigit per Jordi Aspa. És el que tanca la trilogia que es va iniciar amb Rhum que em va agradar molt, va continuar amb Rhumia que per a mi va pujar el llistó i el vaig veure dues vegades i aquest que si ho valoro el situaria entre els dos anteriors. El primer va ser pràcticament sense paraules i més poètic, el segon més gamberro i amb gran participació dels espectadors i aquest és un mix dels dos anteriors. A grans trets perquè tampoc crec que calgui aprofundir és una reflexió sobre la figura del pallasso que pren més força amb unes enquestes a la gent del carrer sobre que és per a ells un pallasso i que es poden anar veient en una pantalla durant l’espectacle , algunes d’elles si és realment el que pensen, millor seria que s’ho facin mirar. i segueix amb una part molt poètica, una altra diguem gamberra i una altra que ens delecta amb números diguem tradicionals dels pallassos de circ clàssic de tota la vida, alternant amb paròdies molt però molt divertides, però això ho deixo per quan aneu a veure-ho. Extraordinari el treball de Joan Arqué, Roger Julià, Piero Steiner, Pep Pascual i Mauro Paganini encara que es troba a faltar la presència de l’ànima mater dels anteriors, Jordi Martínez que avui m’he assabentat que havia tingut un accident i és que Martínez era molt Martínez i amb aquest comentari no vull desmerèixer en absolut la feina d’aquest équip que com abans he dit és extraordinari. He rigut i molt i ho he passat super bé i no cal que digui que és 100% recomanable. Estan fins diumenge 22, però si no hi podeu anar, cap problema del 5 al 30 de desembre es podrà veure de nou al Lliure de Gràcia.

    21/07/2018

Articles relacionats