Ha estat una meravellosa sorpresa descobrir un autor tan jove que només amb 20 anys va escriure En finir avec Eddy Bellegueule (2014). Va ser el seu primer text traduït quasi immediatament a més de 20 idiomes. El debut d’Édouard Louis va ressonar per tot França tirant-li en cara el seu silenci davant de la violència i el maltractament.
Amic d’Annie Érnaux, ambdós s’autodefineixen com autors d’autoficció. Són estils semblants pel realisme i la potència íntima del seu llenguatge.
“Qui a tué mon père” (2018) és una novel·la que té molt d’autobiografia però també d’auto ficció sobre la relació amb el seu pare. Fent salts en el temps, parla del seu avi i de la violència que ho impregnava tot en un ambient de precarietat i en un barri perifèric de Paris.
Pau Roca n’és el director i explicava que aquesta mateixa obra s’havia representat a Temporada Alta al 2023 dirigida per Thomas Ostermeier i sent l’actor el propi autor. Hauria estat molt interessant poder-la veure. Ell dirigeix aquest monòleg que podríem situar entremig dels monòlegs estàtics com “Compto cada pas meu sobre la terra” o els exuberants com “Pura Passió”.
Louis diu que tots els seus escrits són política i que la seva vida també perquè denuncia situacions com l’homofòbia i violència que hi havia al seu voltant. Louis fa un teatre polític, acusa els polítics d’afavorir les desigualtats, de retallar els drets socials, de la precarietat laboral, de la pobresa com a causa primera de la ignorància, de l’alcoholisme per oblidar i de la violència com a conseqüència. Haurem de llegir Histoire de la violence 2016 per endinsar-nos més en aquest autor.
No tot és violència en aquest text. Ni el pare ni el fill són capaços d’expressar la tendresa que mútuament s’inspiren en algun moment. Pau Roca afegeix matisos al personatge donant-li vida amb el moviment, canta, balla i es mou per un escenari nu (Paula Bosch) que no necessita gaire res perquè Dafnis Balduf ho dona tot i la seva expressió oral i física no necessita mobles ni objectes on repenjar la seva actuació. Està magnífic. Una obra que cal veure