Els que per diversos motius hem estat lligats al teatre amb i per infants i joves hem après que el país referent en dramatúrgia per aquest públic és Alemanya. Alemanya nodreix la literatura teatral actual i passada d’autors i peces imprescindibles. L’editorial Comanegra ara fa poc menys d’un any va tenir l’encert de publicar el volum “Dramatúrgia contemporània actual” dins la col·lecció Dramaticles. Entre les peces incloses hi trobareu “Qüestió d’honor” de Lutz Hübner. Un text que posa al descobert els pensaments més íntims de joves, nois i noies, que actuen amb la més desbocada adolescència. El sexe, l’amor, les relacions personals i les diferències racials i socials s’aboquen sense gaire filtre. La directora Carla Torres Danés ha modelat aquesta obra, i ha gosat posar-la en escena. I dic gosat per què la dificultat hi és. No és una proposta ni senzilla ni amable. I aquest és el seu mèrit. Aquest és el seu valor. Qüestió d’honor és una peça sotmesa a la fragmentació, a la tensió, a l’ofec, però també a la disbauxa, la complicitat, la culpabilitat. Aquesta és la que al llarg de les diferents escenes travessa les històries i les emocions. L’argument, que podria ser localment germànic, no deixa de inculpar-nos i de ferir-nos. Les situacions entre joves de diferents procedències, els prejudicis, els masclismes i micromasclimes i els feminicidis són desgraciadament portada diària de les nostres vides. No només als mitjans, també al veïnat, a la feina, tant sovint a casa. L’obra, del 2005, segueix clavant-se en el més profund de la nostra ràbia. Ràbia i amor, superioritats i confrontacions parlen, a Qüestió d’honor, de la manca de respecte, de la manca i la pèrdua de dignitat. Tots els actors han trobat en la seva pell els personatges frescos, joves, turmentats, agressius, familiars i fraternals. Allà hi són tots, al centre de l’escenari, un escenari preciós, impecablement al servei de l’obra. La força i energia dels actors és en tots els seus moviments fantàsticament dirigits per la seva directora. Interpretacions dures, sensuals i sinceres circulen a l’escenari de Dau al Sec i centrifuguen la història d’uns joves que no saben si entren o surten dels merders.
Carme Canet i Capeta
Companyia de teatre i altres cultures