¿Qué fue de Andrés Villarosa?

16/12/2018

Qualsevol temps passat va ser millor, sobretot si anava acompanyat de brilli brilli

L’Andrés Villarosa, personatge tan inconscientment ridícul que és digne, músic de lentejuelas i cassettes de benzinera, no apareix –una altra vegada- al bolo que tant difícil ha estat d’aconseguir. Un magnífic Oriol Genís (Vespres de la Beata Verge), el seu representant i, encara més, amic malgrat tot, ens entreté mentre l’esperem, que no estàn les coses com per suspendre i tornar els diners, explicant anècdotes d’ aquest cantant melòdic, caspós i llampant que va tenir el seu “moment de glòria” quan va actuar, fa més de vint anys, a la Bodega Bohèmia de la Barcelona que tot just començava a ser un parc temàtic.

T’acabes encarinyant sense remei d’aquest perdedor que s’ha quedat estancat en un temps on les coses (creia que) li anaven millor. Em va recordar, amb humor, el documental Grey Gardens. personatges amb aires de quixot, en el seu món bombolla de records, detingut en el temps dels millors records. Hi ha patetisme i tendresa,i al mateix temps, enveges la seva cuirassa vital.

La dramatúrgia de Marc Rosich ha farcit el text de referències a la professió, amb molt, molt d’humor, començant per ell mateix. Jo he rigut força, que em costa i ni només amb les hilarants coreografies, jaquetes i cançons.


Tot el que necessites per anar al teatre

¿Qué fue de Andrés Villarosa?

¿Qué fue de Andrés Villarosa?

¿Qué fue de Andrés Villarosa? és un espectacle dirigit per March Rosich i protagonitzat per Oriol Genís . Un homenatge a la llegendària figura d’un cantant oblidat de varietés de la Barcelona dels anys 90.

Sinopsi

Si es fa una cerca a internet del nom d’Andrés Villarrosa, poques traces es poden trobar de la fugaç i rutilant carrera del cantant de varietés. Bé, de fet, no se’n troba cap. Enlloc es recorda el seu lema, “el cantante melódico del trémolo metódico”. Enlloc es troba documentat el seu pas pels envelats més tronats del país. Ni tampoc ha quedat registrada la fita que va ser el zenit de la seva carrera: els quinze gloriosos dies en què es va mimetitzar amb la pintoresca fauna de la Bodega Bohemia.

Així de fugaç va ser l’estrella. Però això no treu que, per als pocs que la van veure passar, la seva estela fos rutilant. Alguns diran que la seva figura va passar sense pena ni glòria perquè la Barcelona d’aparador dels 90 no era el millor escenari per a la nostàlgia. D’altres pensaran que ni en les circumstàncies més favorables el seu art hauria pogut triomfar. Però, sigui com sigui, Andrés Villarrosa encara viu entre nosaltres i es resisteix a l’oblit.

Ara que han passat més de vint anys, Andrés Villarrosa ha acabat anònimament confinat entre les quatre parets blanques d’una cambra moblada anodinament per Ikea. Però abans de desaparèixer, esborrat definitivament de la memòria, Andrés Villarrosa vol fer el seu cant de cigne particular. Ha tret el perruquí del calaix i les jaquetes llampants de l’armari, perquè tornin a veure la llum del dia. I també ha desempolsat les cintes de cassette dels instrumentals de playback que el van acompanyar a les seves actuacions aparentment més memorables. D’aquesta manera, el respectable podrà tornar a sentir les cançons emblema que mai no el van fer famós, títols oblidables com Hermano, La canción del guau guau, Vaya chófer o Mambo Caracoles, que avui en la veu cada cop més tremolosa de l’artista per fi es tornaran… inoblidables.

Video

Fotos

¿Qué fue de Andrés Villarosa?¿Qué fue de Andrés Villarosa?¿Qué fue de Andrés Villarosa?¿Qué fue de Andrés Villarosa?

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Al Maldà s´em va escapar i avui a Terrats en Cultura / Coincidències l’he pogut recuperar a un terrat del Poble-sec. Dirigit per Marc Rosich, Oriol Genís ens explica que Andres Villarrosa és molt informal i que no és la primera vegada que no es presenta a un bolo, haurem d’esperar una estona a veure si arriba. Així comença Oriol Genís a endinsar-se en la vida d’aquest cantant de varietés que va estar durant molts anys a la famosa i ja no existent Bodega Bohèmia. Amb tot el bagatge d’aquest peculiar artista, casset, cintes, perruques, vestits, lluentons, va desgranant tot el repertori de cuplets que ell interpretava a quina mes divertida. He vist a l’Oriol Genís a tot tipus de personatges, còmics i dramàtics, però en aquesta faceta no el coneixia i puc assegurar que està genial. Un espectacle participatiu, super divertit per no parar de riure, que no sé si farà gira però si és així no us ho perdeu, val molt la pena.

    18/09/2017

Articles relacionats