Una opinió de Carles Armengol Gili
Carles Armengol Gili

Puto

Puto

9/06/2019

Performance reivindicativa

Malauradament, espectacles com aquest segueixen vigents avui en dia, ja que la homofòbia no s’ha erradicat encara en molts països i està revifant inesperadament en molts d’altres. Parlar de discriminació i d’exclusió per temes d’orientació sexual ens pots semblar a molts, a aquestes alçades del segle XXI, un tema superat… però sempre ens mirem el melic i no fem una mirada global, potser perquè espanta o perquè la veiem excessivament llunyana. Ara bé, els terribles fets que passen a Txetxènia o atacs puntuals com el de Londres o altres capitals europees ens haurien de fer pensar. I tot això, sense tenir en compte a països d’altres continents, com ara Brasil, on aquesta obra va ser cancel·lada  perquè no es podia assegurar la integritat física del protagonista.

Puto és un muntatge argentí de dansa-teatre que es beneficia del seu missatge, de les seves bones intencions, de la seva sinceritat i de la generositat actoral d’Ezequiel Barrios. Ara bé, també es ressent d’una certa ingenuïtat i d’un format escènic que ens recorda a les performances dels vuitanta. Hem vist moltes peces reivindicatives, i personalment crec que buidar-se interpretativament a l’escenari pot ser una arma de doble fulla. Si no tenim una dramatúrgia ferma al darrera o un fil prou clar, tot pot quedar-se en un excés d’energia desaprofitada… Jo prefereixo el monòleg que es diu des d’una cadira; un moment aparentment tranquil on es desgranen les peripècies més terribles d’un hipotètic homosexual que es topa amb la incomprensió i la homofòbia. Una escena sense excessos, sense moviment, que arriba a través de l’horror i l’humor com un cop de puny a l’estómac.


Tot el que necessites per anar al teatre

Puto

PUTO. Catarsis, hecho artístico y acto político és una obra unipersonal de teatre físic que indaga en l’imaginari d’un homosexual encara dins de l’armari. 50 minuts de vivències d’algú que no s’accepta a si mateix, algú que no vol ser qui és. Interpretat, creat i dirigit per l’artista argentí Ezequiel Barrios. 

Sinopsi

Puto, marieta, homosexual, nena, marieta, un puto reprimit, un alcohòlic que amaga la petaca sota el coixí, un addicte al joc. No es pot confiar en ell, no té amics de veritat. Ell és un puto reprimit rebotant en un armari. Un tipus amb una doble vida. Menteix, oculta, actua, simula, manipula, sempre insatisfet. Això és PUTO una obra de teatre físic que travessa mil estats, físics i emocionals. Monòlegs, projeccions i danses de diversos estils interpretats per un cos que crida PUTO des les seves entranyes.

Escenes de nuesa, llenguatge cru en el qual s’expliquen els malsons on poden portar els fets de discriminació. L’imaginari d’un PUTO dins l’armari construït en un univers en el qual dialoguen allò afro i allò contemporani. Moviments de danses de matrius africanes fosos amb altres contemporanis, l’afrobrasiler i el crioll, l’antic i el modern, dansa i teatre, tots parells d’elements que alguna vegada van estar separats i en PUTO estan més que barrejats, remenats.

RECONEIXEMENTS

Obra recomanada per la Federació Argentina LGBT, va ser estrenada el 2016, i encara que ha estat obra guanyadora de diferents certàmens llatinoamericans com el FAUNA 2017, Festival Altres Latituds o el Festival Internacional de Dansa Contemporània, també ha estat censurada al Brasil per considerar que la vida l’actor podia estar en risc.

Video

Fotos

Puto

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Lali
    12345

    Me ha encantado ver Puto la semana pasada, es un trabajo extraordinario un bailarín y actor increíble que lo da todo desde el minuto 1 hasta el final!Solo quedan 4 funciones:)
    Gracias por venir a BARCELONA y esperamos ver más cosas tuyas por aquí!

    12/06/2019
  • Alba Palahí
    12345

    Puto és un espectacle que barreja el teatre amb la dansa contemporània. Un treball extremadament físic i un excés d’energia per part d’un únic actor, que aconsegueix una plasticitat magnífica fusionant-se amb diferents estils de música dels diferents continents.
    Però alhora també és un monòleg que denuncia la violència inhumana que pateix el col·lectiu homosexual arreu del món, portant a aquest autor, director i actor argentí a actuar i a parlar amb una desinhibició total i sincera, fruit de l’enorme violència i opressió que ha patit a causa de la seva orientació sexual.

    10/06/2019