Llum, color i música disco

Priscilla "Reina del desierto", el musical

Priscilla “Reina del desierto”, el musical
17/11/2016

Ara que sembla que Barcelona s’està posant de moda com a ciutat de referència en el que respecte a la programació de musicals (segons diuen els productors nacionals), estem tenint el privilegi de poder veure cada vegada més espectacles mundialment coneguts. D’altra banda, però, la nostra mirada, amb l’experiència com a espectadors, s’està tornat menys ingènua i, per tant, tenim dret a ser una mica més exigents. Priscilla és un show lluminós, alegre i desenfadat que aposta per l’entreteniment lleuger, la música disco i la diversió superficial. Això no és cap defecte: al contrari! Resulta molt necessari tenir propostes que proporcionen bon rotllo a la platea i fan aixecar la gent del seient i ballar una estona. El problema és que aquesta versió teatral de la pel·lícula de la Metro-Goldwyn-Mayer es decanta tant per l’estètica que, pel camí, perd una mica la seva ànima. No aconsegueix connectar emocionalment amb l’espectador com caldria esperar i, tot i la seva energia, pot no estar a l’altura de les expectatives de qui ve, exclusivament, a desconnectar i passar-ho bé. El seu sentit de l’humor es queda en la paròdia i el traç gruixut, i només l’actor José Luis Mosquera aconsegueix aportar matisos i una certa dimensió real al seu personatge. Finalment, tampoc en l’àmbit vocal trobem l’espectacularitat que ens agradaria, amb l’excepció de les tres coristes que ajuden a salvar el conjunt amb la seva portentosa tècnica. Malgrat això, el muntatge és amè, molt vistós i variat, tot i que la seva llum i els colors no aconsegueixen fer-nos oblidar del tot les seves carències.

← Tornar a Priscilla "Reina del desierto", el musical

Enllaç copiat!