Justicia i valors en un mateix sac

Primera llei de Newton posa sobre la taula el tema de l’educació, de les oportunitats i del que és just i injust quan es tracta de canalitzar vides que van néixer en llocs poc o gens acomodats.

Eu Manzanares, l’autora d’aquest text, torna a delectar-nos amb uns diàlegs ràpids, intel·ligents, còmics i reflexius alhora. El públic agraeix els tocs d’humor i riu amb ganes mentre se succeeixen una sèrie d’esdeveniments que plantegen seriosament on estan els límits.

L’originalitat radica en un guió que va i ve. Personatges qu estan en el present i en el passat alhora sense que el públic es perdi en el desenvolupament de la història.

Els tres professors Anna Sahun, Dafnis Balduz i Rosa Gamiz, viuen el seu paper intensament i remouen consciències de diversa índole. Lua Amat com influencer representa tota aquesta ximpleria del què diran tan característica de les xarxes socials i Max Vilarrasa ens convida a posar-nos en la seva pell de jove perdut que te com a únic objectiu arribar a ser un gran futbolista i canviar el seu destí. I tota l’admiració per a Sara Diego que està magistral com a mare super protectora i dependenta barriobajera on n’hi hagi.

El fons ens recorda al text de “Una bufetada a temps” en la qual també es qüestionava l’educació i els valors que tan oblidats estan en la societat actual. Veure que encara hi ha una mica d’esperança, encara que sigui a través del teatre, reconforta.