Inicialment, que part del col·lectiu artístic VVAA, creadors de peces com Like si lloras i Wohnwagen, s’hagi associat amb Íntims Produccions, artífexs de Wasted, per aquest muntatge resulta una idea d’allò més interessant i atractiva. L’energia jove, arriscada i compromesa dels seus espectacles anteriors genera, inevitablement, unes altes expectatives basades en aquests notables antecedents. Si a tot això, a més, li sumem el text de Mark Ravenhill, autor del qual havíem pogut veure fa uns anys una versió de Shopping and Fucking protagonitzada per Clara Lago i Quim Àvila, la perspectiva sembla encara més favorable. Potser és, precisament, per aquest motiu que la proposta no acaba d’estar a l’alçada del que podíem esperar. L’obra és inquietant i està magníficament ambientada. Els seus actors s’entreguen completament i la posada en escena està plena de troballes. El problema, veritablement, és que la història genera un gran interès al començament però, a poc a poc, va perdent força fins, al final, recuperar-se una mica. Probablement, la durada per a un tipus de peça com aquesta és excessiva i això fa que pesin més les decisions escèniques que són més aleatòries o menys inspirades. En qualsevol cas, el conjunt transmet prou atreviment, intel·ligència i inquietud per fer sentir a l’espectador que, malgrat certa irregularitat, el viatge i els seus encerts han valgut la pena.
Enllaç copiat!