Tot el que necessites per anar al teatre

Petits exercicis pel bon morir: A flor de pell

17/02/2014

Petits exercicis per a un bon morir, que amb algunes innovacions importants recorda a la Trastienda (muntatge de fa uns anys del TDLS), és un viatge màgic dins el ventre de la balena sensorial del Teatre dels Sentits, amb sèu al Polvorí. Un viatge col·lectiu, a diferència d’Oracles, en què el públic s’endinsava en la foscor un per un…

És obvi que hi ha molta gent acostumada a l’hàbit de seure a la butaca i esperar veure una obra; però en aquest cas –i en tots els muntatges del TDLS- no hi ha butaqueta on repenjar-se. És un viatge, i com a qualsevol viatge digne de ser aventura i no travessia turística, cal caminar i descobrir el camí per un mateix. D’entrada –us avise- caldrà que trieu si voleu endinsar-vos en el camí del bon morir o del bon viure… I un cop feta la tria, els habitants del Polvorí us embenaran els ulls i us portaran per l’univers màgic de la memòria. Naixement, vida i mort es donaran la mà formant tot un mosaic de bocins tàctils, olfactius, sonors…

Què és el m’atreu a mi d’aquesta obra? La sorpresa de ser corprès pels propis records si un es deixa estar i no se la passa amb el cap ple de boires prejutjant l’experiència com a teatral o no (n’hi ha que s’ho perden, i això es nota…) Ara, servidor creu que el públic necessita ensinistrament extra amb els temps que corren: sentir, sense anar més lluny. Deixar-se sentir! Per això és important que afineu els sentits i deixeu el cabet a l’entrada. Perquè si un no col·labora en l’experiència –absolutament encisadora– la proposta no qualla. I més quan sou privats de la llum i aneu a les fosques sent transportats pel tacte, les olors, els sons… L’objectiu és evocar els records de tota una vida.

És això teatre? No sé per a què aneu vosaltres al teatre. Jo ho tinc claríssim. I Petits exercicis per a un bon morir s’apropa a això que busque… Quelcom d’inefable i íntim que en aquest cas s’esgola amb les imatges, els silencis, les mirades, la música. Sentir és escoltar la veu de l’ànima, i l’ànima –com diu Enrique Vargas, el director– està en la pell. És per això que la gent no es toca avui dia? Por a sentir? Cabòries d’un amant del bon teatre! Aneu-hi. Doneu-li aquest gust a la pell.

← Tornar a Petits exercicis pel bon morir