Farà gairebé uns deu anys vaig tenir l’oportunitat de veure aquesta obra al Teatre Borràs i vaig guardar un molt bon record d’ella. De fet, avui encara tenia present que es tractava d’una obra molt divertida i original i, sens dubte, anys després, m’ho ha tornat a semblar. En aquesta ocasió, l’obra es representa al Teatre Condal i tornen a repetir part de l’equip artístic i el director, però per les característiques del propi espectacle, no es tracta d’una simple repetició del que ja es va veure llavors, ja que cada funció és diferent una de l’altra. Així, l’improvització és fonamental en aquesta, ja que requereix de la participació del públic, sent aquest qui decideix el final de l’obra. Per tant, es tracta d’una proposta interessant que requereix d’uns actors que dominin aquesta tècnica, com sens dubte és el cas. En aquest sentit, tots estan fantàstics en els seus papers i mostren una complicitat que es tradueix en una química coral absoluta perfectament orquestrada per Abel Folk.
D’altra banda, l’escenografia, molt cridanera, és del tot encertada i reflecteix visualment l’estil de l’espectacle. Així mateix, podem dir que les llicències autòctones i d’altres elements afegits, com les cançons utilitzades o els temes d’actualitat mencionats, encaixen perfectament dins d’aquest divertiment que farà passar una molt bona estona a l’espectador i li farà oblidar del tot els seus maldecaps del dia a dia.