Tot el que necessites per anar al teatre

Peccatum: Toni Gomila: La veu del poble

Peccatum: Toni Gomila
25/09/2017

(…) volem fer l’inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l’opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua (…)

Mossèn Antoni Maria Alcover escriu això al seu Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit, i és escaient per entendre l’espectacle que Produccions de Ferro presenta aquests dies a La Seca amb dramatúrgia de Toni Gomila i interpretacions del mateix Gomila i Catalina Florit. El de Manacor és reincident a la sala del carrer Flassaders on hi ha fet tres estades per dir el seu Acorar, que ha esdevingut un fenomen que no hem de cansar-nos de recomanar si segueix girant.

Peccatum és la posada en escena d’un recull de rondalles que el Mossèn Alcover va arreplegar durant anys “per salvar-les del naufragi”. Històries eròtiques, amb més i menys intensitat, que defugen el mal gust però no estalvien bruteses. En aquest sentit, esdevenen un contrast necessari amb el sexe a distància tant del segle XXI i reivindica allò que el poeta deia: “Això del sexe, si no embruta…”.

Gomila posa el focus, amb encert, en la dimensió popular de les rondalles. Actor i actriu ens recorden en més d’una ocasió durant l’obra que aquelles van ser escoltades pel Mossèn i que aquest va transcriure-les (és evident que hi va passar el ribot estilístic) per preservar les particularitats del català de les Illes i amb la voluntat de descentralitzar pel què fa a allò lingüístic la política barcelonina. Així, la fisicitat de l’espectacle, el seu to de gresca i d’una sexualitat alliberadora i refrescant (tot i l’escalfor) és puntuat per les referències a assumptes gramaticals i de lèxic que remeten al Diccionari Valencià- Català- Balear de l’autor, del qual la cita inicial n’és un extret.

Gomila imagina una rotllana que escolten el contacontes al centre, i articula les escenes a partir de la cerca del popular (“On és el popular?”).Potser es troba a les entranyes, al dins nostre, a l’eco d’un dels moment d’expressió més íntima que tenim els humans. El llenguatge de la sexualitat, el llenguatge de l’amor potser són la veu del poble.

No us perdeu Peccatum, la festa del sexe i dels sexes, i la necessitat de fixar com l’han dit els nostres avantpassats.

← Tornar a Peccatum: Toni Gomila