Tot el que necessites per anar al teatre

Parlàvem d'un somni: Un debat en el passat, sobre la societat catalana del futur

Parlàvem d’un somni
24/11/2017

L’any 1984, el periodista Xavier Febrés iniciava la col·lecció de Diàlegs a Barcelona convidant Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall a passejar per la ciutat comtal, mentre reflexionaven sobre els seus lligams afectius amb Barcelona i sobre el model de ciutat que els agradaria desenvolupar-hi.

Jordi Coca va rebre l’encàrrec d’escriure i dirigir una versió lliure d’aquesta conversa i va pensar, tal com ens va comentar a la roda de premsa, que no es tractava únicament de reproduir un moment del passat, sinó que calia aprofitar aquestes reflexions de fa més de trenta anys, per parlar dels temes que encara avui són de rabiosa actualitat: el paper de Barcelona en el nostre país, la corrupció en els mitjans polítics i empresarials, el catalanisme, la necessitat d’integrar ciutadans de procedències diverses, el paper de la burgesia, la llengua, i el conflicte entre Catalunya i Espanya vist com el desencontre entre frustració i fracàs.

El fracàs de Madrid a l’hora de vertebrar la unitat d’Espanya i la frustració de Catalunya en no poder esdevenir un estat independent.

Anna Güell i Òscar Intente són Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall, i ens han ofert unes interpretacions absolutament versemblants, mimetitzats amb els personatges, de tal manera que fins i tot, a nosaltres que els vam conèixer en aquella època, ens els recorden físicament.

Ell és un jove alcalde de quaranta-dos anys que carrega amb el pes de l’herència ideològica dels Maragall, i que somnia amb una Barcelona nova, una persona idealista que creu que tot és possible. Una persona inquieta, una mica “il·luminada”, amb un ambiciós programa de transformació urbanística que passa per aconseguir els Jocs Olímpics del 92.

Ella és una escriptora de seixanta-cinc anys, compromesa amb el teatre, la literatura i la cultura del país, que ha acceptat el càrrec de regidora de cultura en l’Ajuntament de Barcelona. Una persona optimista però realista, que interpreta els fets del passat i els projecta en el futur. Una persona que no accepta les servituds de la política i té serioses dubtes sobre alguns dels projectes centrals de l’alcalde.

Un debat sobre la societat catalana del futur. Acords i desacords. Records d’un passat burgès del Pascual, obrer de la família de la Maria Aurèlia, de la casa a Sarrià del Pascual, del petit pis a les Rambles de la Maria Aurèlia. Dos mons, dues vides,  dues edats, dos amics. I parlen, com en un somni, de l’obertura al mar de la ciutat, de les rondes i dels hipotètics Jocs Olímpics.

Per llegir l’apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Parlàvem d'un somni