Tot el que necessites per anar al teatre

Parking Shakespeare: Woyzeck: Víctima de la immoralitat del poder

Parking Shakespeare: Woyzeck
3/02/2019

La primera vegada que vaig veure “Woyzech”, l’obra pòstuma de Karl Georg Büchner, autor precursor de l’expressionisme i del teatre de l’absurd, va ser en el segon parc Parking d’hivern de la companyia Parking Shakespeare al 2013. En aquella ocasió, la companyia va triar com a espai escènic una nau industrial abandonada al complex de Palo Alto, al Poblenou. El lloc per sí sol ja era ideal per la posada en escena, i els assistents, tot i que ens vam abrigar amb mantes pel fred que hi feia allà dins, vam gaudir moltíssim de l’obra. Però, si us haig de ser franca, en aquella ocasió, vaig sortir més meravellada per les interpretacions i el lloc on es representava l’obra, que pel propi text ( del que se’m van escapar un munt de coses ).

Coincidint amb el desè aniversari de la companyia, Parking Shakespeare ha recuperat de nou aquell “Woyzeck” (una versió de Marc Rosich, la qual, de la mateixa manera que en l’altra ocasió, ell mateix dirigeix).Una versió en la que s’hi ha incorporat passatges d’altres peces teatrals de Büchner, com l’escena de la noia que es va empassar agulles, interpretat per l’actriu Ariadna Matas ( impressionant !!!), i cançons interpretades en directe pels propis actors.

Per descomptat que no me la volia perdre !!!, això sí, aquesta vegada aniria preparada i amb els deures fets. Amb els anys he aprés que davant d’autors complicats d’entendre, una s’ha de preparar amb anterioritat, ja sigui buscant informació sobre l’obra, l’autor o fins hi tot, si tinc possibilitat i temps, llegint-me l’obra. A mi m’ha anat bé. Us puc assegurar que en aquesta ocasió he gaudit moltíssim.

És meravellós quan hi ha tant de talent junt en un mateix espai,  un text extraordinari, unes interpretacions immesurables i una direcció magnífica capaç de saber transmetre i fer creïble tot el que veiem davant nostre.

“Woyzech” és la primera obra literària en alemany on els personatges són membres de la classe treballadora. Està basada en fets reals. I mostra com una part de la societat , amb una mica de poder, com el metge, el militar,.., se n’aprofita de les misèries d’algunes persones.

L’obra es desenvolupa en un espai neutral, a temporal, perquè tot i que va ser escrita l’any 1836, segueix sent actual.

L’espai escènic torna a ser auster, tota la força de l’obra recau en el text i el treball dels actors.

La pobresa és el tema principal i els pobres en són els principals protagonistes.

L’obra de Büchner ens diu que moralitat i pobresa no poden anar juntes, que la humilitat és immoral, però la immoralitat és el medi de subsistència dels humils. La moral i la virtut són paraules negades als pobres.

“Woyzech” és un home maltractat per la societat, una víctima de la immoralitat del poder, del metge que experimenta amb ell, del militar que el rebaixa, de la dona que l’enganya, del Tambor Major que l’humilia,… Ell és aquell personatge marginal que no té res. Aquest paper l’interpreta l’actor Carles Glibert. La seva interpretació?…Impressionant !!!  Brutal!!! Immesurable!!! Extraordinària!!! …. Segueixo?

IMPRESCINDIBLE!!!

← Tornar a Parking Shakespeare: Woyzeck