Tot el que necessites per anar al teatre

Parking Shakespeare: La tempesta: Una proposta innovadora i original

Parking Shakespeare: La tempesta
29/03/2021

Estiu rere estiu, des de fa més de deu anys, la companyia Parking Shakespeare ens ofereix una comèdia de Shakespeare a l’aire lliure(al Parc de l’estació del Nord). És una cita a la que no hi solem faltar mai; un clàssic d’estiu per molts de nosaltres ineludible. Anys després, neix un nou projecte: Parking d’Hivern, que a diferència del d’estiu les representacions es fan dins d’espais tancats (una fàbrica abandonada, una sala de teatre, en un centre cultural,…) i els textos solen ser d’altres autors, com Christopher Marlowe, Georg Büchner o Simon Stephens, entre altres. Aquest any, la companyia fa un pas més enllà; portar a escena la darrera obra de Shakespeare “La Tempesta” dalt de l’escenari d’una sala o teatre.

“La Tempesta” dels Parking Shakespeare és una adaptació de Marc Rosich de la qual també n’és responsable de direcció. Rosich ha creat un muntatge innovador, original, visualment espectacular. Tot i que no és un musical, hi ha música i cançons en directe. Cançons originals compostes per Marc Sambola, algunes interpretades per Carme Milán i altres més corals on hi intervé tota la companyia. Altres novetats són que Marc Rosich ha posat veu a la bruixa Sycorax (Ester Cort) i música a la narració de la mà de Carme Milán. Podríem dir que dins l’obra hi ha dos narradors, en Pròsper (narrador literari) i l’Ariel (narradora musical).

Joana Martí ha optat per una posada en escena minimalista, i un vestuari on el blanc és el color predominant.

Aquest muntatge compta amb onze actors dalt de l’escenari, quasi tots els integrants de la companyia (Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia Pascual, Carles Gilabert, Santi Monreal i Ricard Sadurní), l’actor Marc Joy al que vàrem veure en el paper de Quiron a “Titus Andrònic” i que ens regala una interpretació brutal en el paper de Caliban, i noves incorporacions, la Carme Milán i l’Àlvar Triay.

En tota obra de Shakespeare, incloses les més tràgiques, hi surt el personatge del bufó. En aquesta ocasió en són dos els personatges encarregats de posar aquell punt divertit i grotesc a l’obra: en Trínculo, un bufó borratxo servent d’Alonso (Adrià Díaz) i l’Stefano el majordom del rei (José Pedro García Balada). Brutals!!! Una interpretació de traca i mocador.

“La Tempesta” és una comèdia, una tragèdia, un romanç, una filosofada. És teatre dins del teatre. És un joc escènic. És realitat i ficció, un viatge entre l’oníric i el real. És una reflexió sobre l’abús de poder i les jerarquies socials. És una crítica al colonialisme, l’esclavització i la imposició cultural. És una història de mentides, venjança, ambició, rivalitats, traïcions, poder, manipulació, confabulacions, enveges, complots, corrupció, amors i encanteris.

Només em resta de dir vos que si teniu ocasió d’anar-la a veure no us la perdeu!!!

És una proposta extraordinària.

← Tornar a Parking Shakespeare: La tempesta