Tres amigues de tota la vida, tan unides com diferents (amb tics d’estereotip), vinculades per un compromís d’infància: han d’acudir tan bon punt qualsevol d’elles invoqui el dret a demanar un favor, d’aquells que només pots demanar als teus amics de l’ànima. Ara, una les reclama perquè l’acompanyin a París, on l’espera no l’amor sinó un donant d’esperma. El perquè no hi va la seva parella o hi ha d’anar en cotxe no queda clar.
Pel camí (el viatge acostuma a ser més important que la destinació), a més de trobar un misteri truculent que no atrapa i un cotxe massa intel·ligent, les anem coneixent, els seus somnis, pors i secrets, canvis … amb molt d’humor, simpatia, algun moment íntim i una posada en escena amb pocs elements ben aprofitats, a joc amb la il·luminació.
En resum: bones interpretacions en general, molt bones veus de Les Cot que es complementen d’allò més bé, amb humor, acurada música en directe i on falta cert pes a, per a mi, el més important: la història -cert que és excusa per acompanyar les tres amigues en el seu camí de decisions vitals però acaba massa desdibuixada-.