L’altra cara del somni americà

Panorama des del pont

Panorama des del pont
26/02/2016

Us donaré unes quantes raons per les quals penso que no us heu de perdre Panorama des del pont:

–El text és d’Arthur Miller, un dels millors dramaturgs del segle XX, segons l’enquesta realitzada pel Royal National Theatre.

–Està considerada com una de les obres més importants del del teatre contemporani. L’anterior vegada que es va poder veure a Barcelona, va ser fa deu anys al TNC, protagonitzada a les hores per Toni Sevilla, Pepa López, Carlota Olcina, Andreu Benito…

–Es toca un tema del tot actual: la immigració il·legal, amb la qual Arthur Miller ens vol mostrar la gran mentida del somni americà.

–Per la polèmica que va generar en el seu dia portar a escena l’amor que sent Eddie Carbone cap a la seva neboda la Kate, a la que ha criat des de petita com si fos la seva pròpia filla.

–Perquè és plena de sentiments. Passió, gelosia, amor i odi.

–Per una posada en escena de Jean Pierre Vergier magnífica. L’escenografia quasi buida, negra i fosca, que s’omple a partir de projeccions, jocs de llums i ombres, estèticament molt en la línia d’altres muntatges de «Panorama des del pont».

–Està molt ben dirigida per l’actor i director francès Georges Lavaudant (un dels directors més reconeguts a Catalunya).

–Perquè hi ha escenes extraordinàries!

–He llegit alguns comentaris sobre les actuacions que no són gaire positives, jo no hi estic d’acord; si més no, el dia que hi vaig anar jo, tot va rodar com una seda, tots els actors van fer una feina excel·lent. Eduard Fernández ho va clavar, va aconseguir durant tota la representació, que el seu paper fos del tot coherent, bé…, menys el moment final que, si em disculpeu, encara me’n faig creus del que vaig veure. Penso que es pot millorar, o millor dit s’ha de millorar indiscutiblement! (Això li ha restat punts a la meva valoració final). Bon treball d’interpretació i moments brillants durant la representació de Mercè Pons (Beatrice) i Pep Ambròs (Marco). Menció a part mereix l’actor Jordi Martínez (l’advocat Alfieri) en el seu paper de narrador de la història.

–Les dues hores que dura la funció em van passar volant!

Creieu-me si us dic que paga la pena d’anar-hi.

← Tornar a Panorama des del pont

Enllaç copiat!