Tot i estar, segurament per ignorància, molt desvirtuada en l’imaginari col·lectiu de la gent, la disciplina del clown té, en realitat, un ventall de possibilitats infinites encara pendents de ser descobertes. Com a bon exemple d’aquesta flexibilitat a l’espera de ser explorada, es presenta aquesta versió pallassa d’Othelo, adaptada i dirigida per Gabriel Chamé. Sense complexos i amb una energia trepidant, la genial proposta és tot un exemple d’excel·lència còmica on el circ i Shakespeare es donen la mà amb una naturalitat al·lucinant. Els quatre actors experts en tècniques humorístiques i d’expressió corporal no només aconsegueixen fer riure amb una tragèdia com aquesta, també saben adaptar-se al text per, en moments donats, construir seqüències poètiques o, fins i tot, emocionar al públic. A més, en cap moment es perd el respecte pel dramaturg anglès: al contrari! Del que es tracta és d’explicar la mateixa història des d’un llenguatge diferent del qual estem habituats i, així, dotar-la d’una vitalitat, frescor i un esperit totalment innovadors. S’ha de tenir prou talent i valentia per abordar aquesta aventura i no acabar fent una bajanada. Però el cas és que el resultat és tan contundentment graciós i fascinant que fa que acabem oblidant el risc que suposava un muntatge d’aquestes característiques.
Enllaç copiat!