Nosotros no nos mataremos con pistolas
28/09/2018
Nosaltres tenim moltes altres maneres de matar-nos

 

Som al menjador d’una casa de poble un 16 de Juliol. Hi som, l’escenografia és senzilla i no ens cal res més per saber-nos allà i arribar a sentir fins i tot la calor i la humitat. Tot és molt familiar i molt pròxim: es prepara un dinar molt especial, un dinar de retrobada entre grans amics que fa anys que no es veuen perquè, clar, ja sabem, la vida! Ara som aquí, allà i a l’altra punta del món. I tot ens va molt bé! I què, com va? Molt bé, molt bé. Ei, que tal, com et va tot? Ui, molt i molt bé! Va tot bé? Si si si, però no tant com a tu, eh? Et va… bé, si, em va molt bé com ja he respost les 40000 vegades que m’ho heu preguntat!

Una pregunta a la sinopsis de l’obra: Cap a on es dirigeix la generació dels que van néixer als 80? En aquest cas sembla que cap a una vida d’excessos, de superficialitat, i de fugida. Fugida de la frustració i la desesperança. Acompanyem als qui anaven a menjar-se el món i al final ha sigut el món qui se’ls ha menjat. Veiem la tirania del desig. Ens arriba a través d’un text magistral de la mà (cap i ànima) de Víctor Sánchez Rodríguez, pel que, de fet, va guanyar el premi MAX a millor autoria revelació.

Però per tenir el nivell al que arriba aquesta peça cal més que un text: menció especial també a la interpretació de totes les actrius i tots els actors, sense excepció. Captiven des del primer moment i ens atrapen fins al final ja que en cap instant desconnecten. Hi ha moltíssima espontaneïtat, frescor, autenticitat. Hi ha molta veritat en cada paraula, en cada silenci, en cada mirada, en cada gest i en les relacions entre elles.

“  Brinde! Brinde pels meus amics! Aquestes magnífiques persones amb tanta empatia i tan bon cor que són capaces de plorar a uns nens esclavitzats a una fàbrica a Bangla Desh i són incapaços d’ajudar a una amiga”. Aquesta i altres dagues per l’estil comencen a sobrevolar l’ambient en el que, fins la moment, regnava una atmosfera de cordialitat i molt rosa, però en la que ja s’olorava la tensió entre els aromes de la paella. És una obra catàrtica per les veritats com a punys que ens colpegen i en les que moltes ens podem sentir reflexades. És crítica, és dura, és afilada i degota odi. És dolça, és divertida, és redoneta i degota amor. No ens deixa indiferents.

Com l’últim títol anuncia: se’ns n’ha anat de les mans. Val, ya fue. I ara?

Que no se us escape aquesta joia si teniu l’oportunitat de vore-la!

Tot el que necessites per anar al teatre

Nosotros no nos mataremos con pistolas

Nosotros no nos mataremos con pistolas

Les companyies valencianes Wichita Co i Tabula Rasa presenten Nosotros no nos mataremos con pistolas, un text que va fer guanyar al seu autor, Víctor Sánchez Rodríguez, e Premi a la Milllor Autoría Revelació als XIX Premis Max.

Sinopsi

16 de juliol, dia de la Verge del Carme. Una reunió de vells amics en un poble amb mar. Feia temps que no es veien tot i que no saben per què van deixar-se de veure. El poble sencer es prepara per festejar però no és la única efemèride del dia. Hi ha una altra, però ningú no vol recordar-la.

Hi ha un dinar que acaba en una altra cosa. Molts records, alguns enverinats. Al carrer, una processó. Una amiga plora quan escolta la música i no sap dir per què.

El dia avança i alguns tenen l’esperança que la reunió pugui arreglar les seves vides. La nit caurà intentant recuperar tot el temps perdut. Cap a on es dirigeix la generació dels que van néixer als 80?

Video
Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui i ja en l’última funció al Tantarantana he pogut veure aquesta obra escrita i dirigida pel dramaturg valencià Víctor Sánchez Rodríguez i que ha portat la Companyia tambè valenciana Wichita CO / Tabula Rasa. Ens parla de desencís i frustració dels joves de trenta i tants anys nascuts a la dècada dels 80. Cinc amics tres dones i dos homes que feia cinc anys que no es veien decideixen retrobar-se a la casa d’una d’ells per celebrar una festa . El que comença amigablement, té el temps comptat perquè la beguda fa que aviat s’obri la caixa dels trons, ja que no tot és de color de rosa com volen fer veure i afloren les seves misèries i dificultats. Addiccions, sexe, frustració, les seves tendències sexuals tot té cabuda en les seves acalorades discussions plasmades en un magnífic text que se’ns presenta dividit en sis escenes i que ens fa reflexionar sobre cap a on anem, convidant l’espectador a treure les seves pròpies conclusions. Una senzilla escenografia amb una cortines que conformen la caixa escènica on els cinc actors ( Roman Méndez de Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit,i Silvia Valero) fan un treball coral extraordinari i individualment dibuixen cadascun el seu personatge amb una perfecta dicció i naturalitat que ho fan totalment creïble. Teatre en estat pur, una petita joia. Espero que tornin i si és així us asseguro que és un imprescindible.

    08/10/2018
  • Òscar Marquina i Alós
    12345

    Gran obra amb gran repertori d’actrius i actors joves.
    Molt d’humor dins el drama. La buidor de les persones.
    Un pèl llarga, potser.

    28/09/2018
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.