Tot el que necessites per anar al teatre

Ni con tres vidas que tuviera: Una obra per a reflexionar

Ni con tres vidas que tuviera
24/09/2018

Parlar sobre terrorisme mai és fàcil i fer-ho des de la pell del terrorista, menys. Basada en una entrevista de Jordi Évole a Iñaki Recarte, l’autor, José Pascual Abellán fa reflexionar a l’espectador sobre el que hi ha darrere del «Terrorista» que no és ni més ni menys que una persona. Una persona, que miran-t’ho fredament ha realitzat actes que no mereixen perdó i sense sentit, o… potser en tenen, de perdó i sentit?

Encara que vist des del punt de vista d’un terrorista penedit que ha abandonat la banda armada i que està convençut que que el mal causat no té sentit ni solució, ens deixa veure la psicologia, la causa i els motius que porten a un jove de 20 anys a matar a algú, sense importar molt a qui, ni les persones que es poden veure afectades, ja siguin com familiars o com a víctimes innocents, danys col·laterals d’un atemptat.

També ens enfronta a aquest personatge, que se sent culpable, però que intenta conviure amb aquesta culpa, la filla d’un matrimoni mort en l’explosió d’un cotxe bomba. ¿Que pot sentir una dona que es va quedar sent una nena? ¿Odi, Ràbia? O potser només necessita comprendre per trobar una mica de pau? En aquest tema no hi ha blancs ni negres. Hi ha tants grisos diferents com persones involucrades. Més aviat, tantes, com persones hi ha al món.

De vegades cal fer un esforç d’abstracció i intentar posar-se en la pell tant del malvat com de la víctima i intentar comprendre.

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

PD: A destacar la interpretació de Jorge Cabrera que s’enfronta i defensa a aquest personatge tan complex des de la humilitat, sense idees preconcevidas, amb mestria, des de la veritat i des de la necessitat de fer-nos entendre o, almenys, que ens qüestionem coses, perquè aquesta és l’única manera de convertir-nos millors persones.

← Tornar a Ni con tres vidas que tuviera