Nerium Park

11/02/2018

Imprescindible viure un any a Nerium Park

Una realitat trista i depriment. Això és el que ens explica Nerium Park, de Josep Maria Miró, a la Sala Beckett aquest mes. Una parella es compra un pis en una urbanització nova just abans de l’esclat de la bombolla immobiliària. El que en un principi hauria de ser l’inici d’una vida plena de bons moments, acaba sent una successió de situacions agredolces: no tenen veïns, tenen problemes a la feina, la crisi laboral, l’econòmica… i tot el conjunt va creant tensió entre la parella. Miró posa l’ull en un any d’aquesta parella, dotze mesos amb moments d’il·lusió, de patiment, de tensió, de por, de tristesa i també d’amor.

El text et deixa amb un regust amarg quan acaba la representació. La realitat que explica és tan punyet que traspassa els teus pensaments. L’acurada posada en escena de tot el muntatge se’t fica dins del cos. Les interpretacions de Roger Casamajor i Alba Pujol són sublims. Amb molta subtilesa mostren els canvis que es produeix en els dos personatges i com això afecta poc a poc a la parella. Arribes a sentir una empatia absoluta amb els dos personatges. A vegades et veus reflectida amb la Marta, a vegades amb en Gerard. Entens les seves pors, les seves il·lusions, els seus pensaments.

La posada en escena es converteix en un altre dels elements a destacar. L’escenari, representant la casa dels somnis dels protagonistes, es va il·luminant o enfosquint com a conseqüència dels sentiments retrobats en aquesta llar.

L’únic que se li podria retreure a Miró és l’empenta dels personatges fins a uns límits que, a vegades, semblen una mica forçats. En el fons, però, aquest aspecte és irrellevant.

No us enganyaré, no és una obra maca i bonica amb final feliç. És un text incòmode i cru que mostra una època que, malauradament, podria tornar. Miró desgrana aquesta realitat en cada paraula i gest dels seus personatges. Imprescindible viure un any a Nerium Park.


Tot el que necessites per anar al teatre

Nerium Park

Nerium Park

El muntatge guanyador del premi Quim Masó 2013 és un thriller social ambientat en una urbanització fantasma. El signa una de les veus més aplaudides de la nova dramatúrgia catalana.

El Gerard i la Marta, dos joves de trenta-tants amb un futur brillant, s’instal·len a la casa que acaben de comprar en una nova urbanització als afores. Tot és perfecte… O no? I és que a mesura que avanci l’acció, estructurada en dotze escenes, una per cada mes de l’any, veurem com canvia el panorama quan els protagonistes comprovin que són els únics veïns, ja que no es venen pisos i s’han aturat les obres dels que hi havia a mig fer. La nova urbanització es degradarà al mateix ritme que les il·lusions dels protagonistes i ens adonarem que tots dos tenien postures ben diferents sobre el món on viuen. El retrat escènic d’una generació nascuda a l’ombra de l’especulació urbanística que és, també, una reflexió sobre la superficialitat de les relacions humanes.

Fotos

Nerium ParkNerium ParkNerium ParkNerium ParkNerium Park

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    He tenido un golpe de suerte y he podido ir a ver este Nerium Park. Tenía mi agenda repleta y veía que no iba a poder ver este thriller del que tan bien me habían hablado! Pero un golpe de suerte ha hecho que haya podido ir hoy.
    Y suerte de mí porque me ha encantado!
    Josep Maria Miró nos pone en la piel de Gerard y Marta, una pareja que se ha acaban de comprar un piso en una urbanización nueva y alejado de la cuidad. Son los únicos propietarios pero ya irán llegando los vecinos…
    Pero pasan los meses y nadie compra mas pisos. Ellos solos viven allí, rodeados de silencio y de casas vacías. Las cosas se van estropeando y nadie viene a arreglarlas, no se abren tiendas en los alrededores y la pareja empiezan a sentirse vigilados por algo o alguien.
    Bienvenidos a Nerium Park!
    Ayyyyy. Lo que me gusta a mi un thriller de misterio jajajajaj

    02/02/2018

Articles relacionats