Merda d’artista arriba al Teatre Poliorama de Barcelona. Un musical que narra la història real de l’artista italià Piero Manzoni (un home obsesionat amb el seu treball i adicte a les grans excentricitats que va vendre a preus desorbitats 90 llaunes amb la seva “merda” a dintre) però amb un munt de matisos sorprenentment originals. És un musical àgil que fa una exhausta crítica a la incomprensió en el món de l’art. Sota la direcció d’Alicia Serrat, Ferran González i el pianista Joan Miquel Pérez, els mateixos caps pensants que van crear el musical Pegados (per tant, ja us podeu fer una idea quin tipus de cançons es poden trobar en aquest musical: Lletres divertides, enganxoses, acompasades a dues o més veus i amb un tempo molt dinàmic). Xapó per la direcció artística, em fascina com aconsegueixen realitzar partitures de 10. A més, en aquesta ocasió també inclouen un petit homenatge a Los Miserables (aquesta “coletilla” em va acabar d’enamorar).
Ferran González és Piero, el protagonista. Ferran em té cautivada amb la seva maravellosa veu des de fa anys i amb aquest musical torna a demostrar que és un grandíssim artista (els seus solos són d’allò més commovedors). Per una altra banda, he de mencionar especialment a dues de les actrius del musical, em vaig riure una barbaritat amb la Gemma Martínez (interpreta a la Sofia, la “boja” representant de Piero Manzoni) i amb la Nanina Rosebud (encantadora en el paper de Paola Pisani).
No us perdeu Merda d’artista, estic convençuda que aquest musical encara li queda un enorme recorregut en els millors teatres espanyols.