El Teatre Gaudí de Barcelona commemora els quaranta anys de la mort de Mercè Rodoreda amb l’obra Mercè Rodoreda en el Triangle de París, una producció de Versus Teatre, amb direcció de Maria Casellas
Ever Blanchet, dramaturg d’aquest muntatge, s’ha inspirat en el llibre de Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz, que explora l’obra i vida de l’escriptora i en dos contes que l’autora va escriure durant el seu any d’exili a París, Nit i boira i Paràlisi. Dos contes personals, fins ara mai representats a Catalunya. Dos contes units pel dolor. El dolor moral i el dolor físic.
Nit i Boira és una sèrie de contes sobre l’exili, inspirada en els refugiats a França durant l’ocupació.
El tema central de la peça és el desig de la mort, d’una mort total i absoluta: de la mort dels altres i de la mateixa mort.
Paràlisi és un manifest autobiogràfic. Records, desitjos, sentiments i enyorances més intimes i personals de l’autora.
A Nit i Boira els personatges sentiran l’angoixa de sobreviure en un camp de concentració; a Paràlisi el dolor físic de Rodoreda.
Mercè Rodoreda en el Triangle de París és un homenatge a una de les autores més importants de la literatura catalana.
El triangle al qual fa referència el títol de l’obra són les tres ubicacions reals que marcaran la vida de Rodoreda durant la seva estada a París: la presó, l’hotel Lutetia i casa seva.
Pel que fa a l’escenografia, és inexistent. Tot el pes de l’obra recau en la força de la paraula, el moviment i la interpretació.
Elia Genís, coreògrafa i ballarina, ha creat la part coreogràfica que veiem en la primera peça.
Els dos contes són interpretats per l’Òscar Castellví, Maria Clausó i en Joan Marmaneu.
Cal destacar la interpretació de tots tres actors.
Mentre en el primer conte el pes recau sobre els dos actors, en el segon és Maria Clausó qui ens ha deixat amb la boca oberta.
Ha estat increïble, hipnòtic. M’he quedat amb ganes de més.
