Tot el que necessites per anar al teatre

María Pagés: Óyeme con los ojos: Dansa en estat pur, sense aditius

María Pagés: Óyeme con los ojos
3/11/2016

Els espectacles de dansa que ha protagonitzat la bailaora de flamenco MARÍA PAGES, (almenys els que nosaltres hem pogut veure fins ara), tots ells… TOTS, ens han fascinat; creiem erròniament que aquell DUNAS que vàrem veure al GREC 2010, mai es podria superar… i més tard vàrem poder veure UTOPÍA i ens va passar exactament el mateix; …. i ara descobrim amb ÓYEME CON LOS OJOS, la Maria Pages encara més autèntica, ja que es mostra davant dels nostres ulls, tal com és, desproveïda del suport de la seva companyia, en un “solo” de dansa, ple de sensibilitat que ens ha deixat sense alè.

La dansa la porta gairebé ella sola, excepte una petita i meravellosa col·laboració del ballarí José Barrios amb un “zapateao” d’aquells que no s’obliden pas. Maria Pages omple l’escenari ella sola amb la seva presència, al ben mig d’un rectangle molt marcat recolzada per un disseny de llums que de ben segur és un dels encerts més valuosos de l’espectacle.

Primera escena … Maria balla amb tots els muscles del seu cos, especialment amb l’elegància del moviment dels seus braços… en total silenci i sense música, mig a les fosques en una estampa que ens assenyala l’excel·lència del que vindrà a continuació; de sobte escoltem els músics com fan sonar els seus instruments, un violoncel, una guitarra i un violí….. però no els veiem encara, perquè estan situats fora del rectangle.

A poc a poc els músics, l’acompanyant de palmes i els cantaores van apareixent, mentre Maria Pages fa el seu segon ball, jugant amb la llum que perfila clarament cercles o quadrats, figures simbòliques importants en el seu espectacle, perquè dins d’aquests petits espais, el seu ball es transforma en moviments circulars quan està dins de figures geomètriques rodones, o moviments angulosos marcant amb els braços i les mans, triangles o rectangles, quan balla dins de figures quadrades.

Però potser el moment més màgic de l’espectacle no es tracta d’una escena de dansa, sinó de l’aparició de Maria Pages vestida de carrer davant de l’escenari, gairebé a tocar dels espectadors de la primera fila, repetint “Ay que calor” una i un altra vegada, tot fent “ballar” a les seves mans el seu ventall… escena que a continuació compartirà amb els 6 músics, representant teatralment el viatge en un autobús anant cap al col·legi electoral on vol anar a votar…. moment d’humor impagable, que la fa encara més humana davant dels espectadors i que alhora li serveix de respir abans del seu últim ball, que novament ens deixa sense paraules, per la seva perfecció i extrema elegància.

Encara la podreu veure novament aquesta mateixa nit 3 de novembre i fins diumenge tot el cap de setmana. No us perdeu aquest meravellós espectacle de dansa…. i malgrat que potser penseu que el “flamenco” no us acaba de fer el pes, deixeu enrere els vostres prejudicis i aneu al Mercat…. no us penedireu.

Si desitgeu veure l’apunt original encer, només heu de clicar AQUÍ

 

← Tornar a María Pagés: Óyeme con los ojos