Què tindran algunes persones per a dominar unes altres? Com aconsegueixen convertir-les en titelles i apoderar-se de la seva voluntat? Us ha passat mai sentir-vos atrets per algú totalment oposat a vosaltres? Ja ho diu la saviesa popular: això és cosa de polaritats, de forces que generen camps d’atracció entre dos cossos, imantant-los i unint els seus destins. Resulta complicat allunyar-se’n, desfer-se’n per sempre; i tan fàcil tornar a caure a la seva xarxa…
Magnetismes, d’Elisenda Guiu i dirigida per Pepa Fluvià, ens presenta tres escenaris ben reals: una troballa casual al terrat d’un edifici, una altra de buscada en un carreró i una de digital, fruit d’una trucada inesperada. Què tenen en comú? Que els seus protagonistes són com el sol i la lluna, diferents a més no poder; però se senten atrets els uns pels altres d’una manera forta, completa, directa i sorprenent. I és que la segona producció de la companyia RAS Teatre ho deixa ben clar: tot té una raó de ser en aquesta vida, només cal trobar-la.