Haig de confessar que soc un fan absolut de la màgia teatralitzada i, això es el que m’esperava arrel de la sinopsi de l’espectacle.
L’espectacle em va sorprendre molt positivament. És un espectacle poc convencional, que avança des de la màgia teatralitzada cap al teatre amb efectes màgics. Això el converteix en un espectacle diferent malgrat he d’admetre que, de la mateixa manera que a mi em va sorprendre positivament, potser pot desenganyar a qui busqui un espectacle de màgia convencional.
La història que ens presenta el mag pota és la de la degradació de la personalitat per culpa de l’èxit, quelcom que desafortunadament vivim massa sovint en diversos àmbits del nostre entorn. La constant contraposició de dos personatges, en “Fican” i el “Mag Pota” és molt encertada i ben portada per l’artista, resultant-ne una defensa molt ben guionada de la necessitat de ser un mateix. Crec que treu poc profit, no obstant, de les possibilitats màgiques del canvi de vestit entre personatge.
A mida que l’espectacle avança, la màgia passa a un segon terme. De fet, els efectes magics que ens trobem són relativament senzills tècnicament pero sovint força efectistes. Sorprèn, i aquest cop no tinc tant clar si positivament, que l’errada del mag i que els efectes no surtin bé, sigui part de l’espectacle. Als que hem actuat i actuem en públic, ens fa recordar els nostres pitjors malsons… Per altra banda, cal dir que malgrat la simplicitat tècnica de la majoria dels efectes, la seva execució, potser pels nervis de l’estrena, va ser poc afortunada en alguns casos amb alguns detalls poc cuidats. Ben resoltes les situacions complicades que sempre passen, com la de dos espectadors poc hàbils amb les cordes.
En definitiva, un molt bon monòleg teatral, amanit amb efectes màgics com a part de la pròpi relat.