M.A.R.I.L.U.L.A. ens mostra la vida d’una dona que, tot i tenir una sèrie de mínims establerts, sap que la seva vida ha tocat sostre. El present no l’estimula i el futur es presenta invariable, cosa que l’impulsa a reflexionar sobre l’existència i a prendre dràstiques decisions. Aquesta obra, escrita per l’autora grega Lena Kitsopoulou, no deixa de tenir paral·lelismes amb la Grècia actual, devastada per la crisi i amb un futur igual d’incert… I crec que és precisament en aquesta doble lectura on radica el valor de la peça. És cert que el text ha estat adaptat a la situació de Catalunya, però també aquí patim un moment singular, d’incertesa absoluta, que encaixa amb la proposta original sense desvirtuar-la.
Comentari a part mereix Mònica Glaenzel, que es carrega el monòleg a l’esquena i ens regala un personatge força diferent als que li estem acostumats a veure. Amb tendresa, però també amb aquella força que apareix en els moments més delicats, l’actriu encara un personatge ple de matisos que cau bé al públic des de la seva aparició a escena.