Contes sorprenents

L'última nit del món

L’última nit del món
13/07/2016

Tot i que cada vegada més dramaturgs s’estan atrevint amb el gènere, cal dir que la ciència ficció encara resulta poc habitual de veure damunt dels escenaris. Aficionat a les atmosferes inquietants, Llàtzer Garcia ha decidit aventurar-se a provar sort amb la temàtica paranormal, aprofitant per fer un homenatge a la mítica sèrie de televisió nord-americana La dimensió desconeguda (The Twilight Zone) de Rod Serling. Basant-se en relats breus dels escriptors Richard Matheson, Charles Beaumont i Ray Bradbury, el director de La pols ofereix un tríptic que fa esgarrifar on el terror psicològic es barreja amb el dramatisme existencial i la poètica de la fantasia. Com qualsevol proposta episòdica, té un punt irregular per la inevitable reacció de comparar les històries entre elles, tot i que totes, en qualsevol cas, són molt interessants. Cada espectador tindrà la seva preferida malgrat l’intel·ligent esforç per cohesionar-les dins un mateix univers i igualar el to per pal·liar aquest defecte de fàbrica. D’altra banda, l’entrega dels actors és total. S’agraeix veure un grup d’intèrprets tan entregats a la causa posant tota l’energia i la veritat necessària per fer funcionar el muntatge. Finalment, l’obra deriva cap a un to melancòlic molt especial, deixant un regust de tendresa que, no obstant això, no esborra la sensació d’angoixa que es respira durant tot el conjunt i que és, en realitat, la seva millor qualitat.

← Tornar a L'última nit del món

Enllaç copiat!