Los niños oscuros de Morelia

7/01/2019

80 anys més tard, encara cal obrir portes

Divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Elena Fortuny a la que admirem com a actriu (“Assaig sobre la lucidesa”, “Històries d’Istanbul a contrapeu”, a l’Espai Lliure o “Sarab” al Teatre Akadèmia, per esmentar algunes), debuta esplèndidament en la direcció d’aquesta peça.

Els protagonistes sempre a escena, i, una banyera com a material escènic que pren el simbolisme de vaixell, taüt, trineu, amagatall o confessionari, donant joc a l’extraordinari moviment coreogràfic de la proposta. Una maleta recorda el viatge permanent que és la vida.

Rodrigo García Olza i Lluís Marquès (en algunes funcions interpreta el paper Marc Pujol) donen vida als dos adolescents, Pablo i Gracian, que recreen escenes de la seva vida interpretant una quinzena de personatges.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA no és una obra històrica, és una història que intenta recrear la vida truncada de molts nens que durant la Guerra civil van desaparèixer o van morir, una metàfora per parlar de la foscor que envolta la Guerra, el franquisme i la transició.

Un text sobre la memòria, sobre tornar enrere i obrir la porta per poder tancar-la, algun dia, definitivament.

Una reflexió sobre la veritat i la mentida, la veritat que no volem veure, la mentida que tracta de persuadir-nos que aquesta veritat no existeix.

Un text amb punts d’humor per alleugerir la càrrega emocional que conté.

Albert Tola ha volgut fer especial esment a l’existència de la “tercera Espanya“, la invisible, la majoritària i sempre perdedora que es va veure atrapada entre la polaritat dels dos bàndols: “Hi ha tres Espanyes: la catòlica, la republicana i la catòlica republicana”.

Una Espanya de fa 80 anys, que malauradament cada vegada s’assembla més a l’Espanya actual.

Un magnífic text, una magnífica direcció i posada en escena i unes magnífiques interpretacions, fan d’aquesta proposta un “IMPERDIBLE”.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ


Tot el que necessites per anar al teatre

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia és una peça de la companyia Nigredo. Dos adolescents s’evadeixen amb jocs fantasiosos i mortals en un vaixell ple de nens exiliats de la Guerra Civil Espanyola que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic.

Sinopsi

Durant la Guerra Civil Espanyola, en un vaixell ple de nens exiliats que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic, dos adolescents celebren jocs mortals per intentar evadir-se del context a través del fantasiós i macabre món que han creat entre els dos.

En els jocs, sorgeix la terrible quotidianitat de la vida dels 454 nens del vaixell, així com, a través d’un obscur mecanisme, la premonició del que els espera: maltractaments, les cartes dels pares penedits, les històries de les víctimes del director de l’internat, un hispanòfil que odiava La República.

Durant aquests jocs, poc a poc, les vertaderes necessitats i intencions dels dos nois reclamen el seu espai.

Video

Fotos

Los niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de Morelia

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    elvira franch

    «Los niños oscuros de Moreila» d’Albert Tola, al Teatre Tantarantana a càrrec de la Cia Nigredo, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Rodrigo García Olza i Lluís Marquès que alterna tres representacions amb Marc Pujol. Aquest últim és qui la va estrenar a Madrid tenint un considerable èxit.
    Una obra que ens parla de 456 infants i adolescents, la majoria fills de republicans, que des de Barcelona van ser enviats a Mèxic durant la guerra civil espanyola. Els seus pares mal informats i moltes vegades quasi obligats van haver de deixar els seus fills amb la promesa que un cop acabada la guerra tornarien amb ells. Res d’això es va complir i els infants van patir les penalitats de passar un llarg viatge, passant gana, maltractaments i abusos; i una vegada a Moreila van ser portats a un orfenat a on molts d’ells van morir de malalties contagioses, de gana i de la repressió que el franquisme, malgrat estar molt lluny, es projectava cap a ells.
    La proposta ens posa en la pell de dos nois, de molt diferents estatus, que es troben en aquest amarg viatge. Per suportar la soledat i totes les penalitats i adversitats, s’inventen jocs fantasiosos, algunes vegades tornen a reviure escenes viscudes anteriorment, unes d’altres són fantasies macabres o jocs premonitoris del que ben segur passaran.
    En l’escenari hi trobem una banyera que serveix per imaginar-nos el gran vaixell i també serà el lloc per trobar-se els protagonistes per jugar a mil coses i inventar-se mil situacions. Una maleta ens recorda el llarg viatge però també tots els records i totes les vivències que aquests nens porten damunt seu. I al fons una porta que és un mirall, una porta que pot ser la profunditat del mar o la porta cap a noves esperances o frustracions.
    No és casualitat que les escenes passin en un viatge en vaixell entre dos continents, ja que l’autor ens vol fer reflexionar metafòricament sobre els dos bàndols de la guerra espanyola: la republicana i la franquista i fins i tot vol fer reconsiderar les conseqüències d’aquella guerra que actualment encara viuen moltes famílies i la societat en general.
    Unes molt bones actuacions i un argument colpidor, que està tractat amb moments d’humor i d’altres més dramàtics però sense sentimentalismes, sinó com el joc que els mateixos nens s’inventen i que moltes vegades forçosament han de jugar a la vida real. Els acompanyen sons i cançons d’una època i unes situacions que no hauríem d’oblidar.

    20/01/2019

Articles relacionats