Tot el que necessites per anar al teatre

Los niños oscuros de Morelia: 80 anys més tard, encara cal obrir portes

Los niños oscuros de Morelia
7/01/2019

Divendres d’estrena als Baixos 22 del Tantarantana, el teatre fent goig gairebé ple fins a la bandera i una proposta que arriba a Barcelona en el seu muntatge original, després d’haver-se estrenat a Madrid i en altres indrets de l’Estat.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA ens parla d’un episodi relacionat amb la Guerra Civil Espanyola, en què 456 nens i adolescents van ser portats des de Barcelona al port de Bordeus per ser embarcats en el vaixell Mexique rumb a Mèxic. Era el 27 de maig del 1937 quan van salpar i el 7 de juny de 1937 quan van arribar a Veracruz.

Es tracta d’una creació de la companyia independent Nigredo que ha lluitat per poder estrenar-la i de la que un cop estrenada, s’han fet adaptacions a Colòmbia, Xile, Turquia i Grècia. La companyia va ser fundada en 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola, una companyia de teatre de text amb un fort ancoratge en la seva integració amb el cos. Les seves produccions són concebudes conjuntament per ells dos, tot i que la “familia Nigredo” ha anat creixent amb el temps.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA, escrita per Albert Tola forma part d’una trilogia sobre adolescents que viuen en contexts de violència. La primera peça d’aquesta trilogia de l’autor barcelonès va ser “Niño fósil” estrenada en aquesta mateixa sala en 2014 i la tercera és “Vino lunar” que podrem veure al mes de maig també al Tantarantana.

Elena Fortuny a la que admirem com a actriu (“Assaig sobre la lucidesa”, “Històries d’Istanbul a contrapeu”, a l’Espai Lliure o “Sarab” al Teatre Akadèmia, per esmentar algunes), debuta esplèndidament en la direcció d’aquesta peça.

Els protagonistes sempre a escena, i, una banyera com a material escènic que pren el simbolisme de vaixell, taüt, trineu, amagatall o confessionari, donant joc a l’extraordinari moviment coreogràfic de la proposta. Una maleta recorda el viatge permanent que és la vida.

Rodrigo García Olza i Lluís Marquès (en algunes funcions interpreta el paper Marc Pujol) donen vida als dos adolescents, Pablo i Gracian, que recreen escenes de la seva vida interpretant una quinzena de personatges.

LOS NIÑOS OSCUROS DE MORELIA no és una obra històrica, és una història que intenta recrear la vida truncada de molts nens que durant la Guerra civil van desaparèixer o van morir, una metàfora per parlar de la foscor que envolta la Guerra, el franquisme i la transició.

Un text sobre la memòria, sobre tornar enrere i obrir la porta per poder tancar-la, algun dia, definitivament.

Una reflexió sobre la veritat i la mentida, la veritat que no volem veure, la mentida que tracta de persuadir-nos que aquesta veritat no existeix.

Un text amb punts d’humor per alleugerir la càrrega emocional que conté.

Albert Tola ha volgut fer especial esment a l’existència de la “tercera Espanya“, la invisible, la majoritària i sempre perdedora que es va veure atrapada entre la polaritat dels dos bàndols: “Hi ha tres Espanyes: la catòlica, la republicana i la catòlica republicana”.

Una Espanya de fa 80 anys, que malauradament cada vegada s’assembla més a l’Espanya actual.

Un magnífic text, una magnífica direcció i posada en escena i unes magnífiques interpretacions, fan d’aquesta proposta un “IMPERDIBLE”.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Los niños oscuros de Morelia