Los niños oscuros de Morelia

12/01/2019

Una manera d’exorcitzar fantasmes

Hi ha obres, com aquesta, que pel seu plantejament i el fet històric que volen retratar provoquen d’entrada cert interès. En aquest cas la història és un d’aquells episodis de la Guerra Civil que causen estupor i sorpresa, sobretot per no ser tan coneguts com d’altres. El 1937 un vaixell carregat amb 456 nens i nenes, fills de republicans, va salpar cap a Mèxic amb l’objectiu de que passessin uns mesos allunyats de la violència i la misèria que ja s’havia instal·lat al país. La majoria d’ells ja no va tornar. A Los niños oscuros de Morelia dos únics actors es posen a la pell d’uns adolescents i s’oculten a l’interior d’una cabina per exorcitzar fantasmes del seu present més obscur. Les seves fantasies es barregen amb la crua realitat, donant peu a una sèrie de relacions que poden resultar confuses per l’espectador. De fet, el model narratiu en el que es basa fluctua entre un estil més literari i un discurs dramàtic basat en el canvi de rols i el joc de personalitats. Crec que això no juga a favor d’una obra que vol posar-nos al davant uns fets reals i que intenta, nomes a estones, flirtejar amb el teatre testimonial. Massa elements, i massa diversos, perquè el conjunt funcioni del tot. Malgrat tot, la peça permet el lluïment de Rodrigo García Olza i Lluís Marquès en un exercici interpretatiu força exigent.


Tot el que necessites per anar al teatre

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia

Los niños oscuros de Morelia és una peça de la companyia Nigredo. Dos adolescents s’evadeixen amb jocs fantasiosos i mortals en un vaixell ple de nens exiliats de la Guerra Civil Espanyola que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic.

Sinopsi

Durant la Guerra Civil Espanyola, en un vaixell ple de nens exiliats que navega cap a la ciutat de Morelia, Mèxic, dos adolescents celebren jocs mortals per intentar evadir-se del context a través del fantasiós i macabre món que han creat entre els dos.

En els jocs, sorgeix la terrible quotidianitat de la vida dels 454 nens del vaixell, així com, a través d’un obscur mecanisme, la premonició del que els espera: maltractaments, les cartes dels pares penedits, les històries de les víctimes del director de l’internat, un hispanòfil que odiava La República.

Durant aquests jocs, poc a poc, les vertaderes necessitats i intencions dels dos nois reclamen el seu espai.

Video

Fotos

Los niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de MoreliaLos niños oscuros de Morelia

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • elvira franch
    12345

    «Los niños oscuros de Moreila» d’Albert Tola, al Teatre Tantarantana a càrrec de la Cia Nigredo, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Rodrigo García Olza i Lluís Marquès que alterna tres representacions amb Marc Pujol. Aquest últim és qui la va estrenar a Madrid tenint un considerable èxit.
    Una obra que ens parla de 456 infants i adolescents, la majoria fills de republicans, que des de Barcelona van ser enviats a Mèxic durant la guerra civil espanyola. Els seus pares mal informats i moltes vegades quasi obligats van haver de deixar els seus fills amb la promesa que un cop acabada la guerra tornarien amb ells. Res d’això es va complir i els infants van patir les penalitats de passar un llarg viatge, passant gana, maltractaments i abusos; i una vegada a Moreila van ser portats a un orfenat a on molts d’ells van morir de malalties contagioses, de gana i de la repressió que el franquisme, malgrat estar molt lluny, es projectava cap a ells.
    La proposta ens posa en la pell de dos nois, de molt diferents estatus, que es troben en aquest amarg viatge. Per suportar la soledat i totes les penalitats i adversitats, s’inventen jocs fantasiosos, algunes vegades tornen a reviure escenes viscudes anteriorment, unes d’altres són fantasies macabres o jocs premonitoris del que ben segur passaran.
    En l’escenari hi trobem una banyera que serveix per imaginar-nos el gran vaixell i també serà el lloc per trobar-se els protagonistes per jugar a mil coses i inventar-se mil situacions. Una maleta ens recorda el llarg viatge però també tots els records i totes les vivències que aquests nens porten damunt seu. I al fons una porta que és un mirall, una porta que pot ser la profunditat del mar o la porta cap a noves esperances o frustracions.
    No és casualitat que les escenes passin en un viatge en vaixell entre dos continents, ja que l’autor ens vol fer reflexionar metafòricament sobre els dos bàndols de la guerra espanyola: la republicana i la franquista i fins i tot vol fer reconsiderar les conseqüències d’aquella guerra que actualment encara viuen moltes famílies i la societat en general.
    Unes molt bones actuacions i un argument colpidor, que està tractat amb moments d’humor i d’altres més dramàtics però sense sentimentalismes, sinó com el joc que els mateixos nens s’inventen i que moltes vegades forçosament han de jugar a la vida real. Els acompanyen sons i cançons d’una època i unes situacions que no hauríem d’oblidar.

    20/01/2019

Articles relacionats