39 Escalones ens presenta un teatre molt cinematogràfic. Un gran joc d’escenografia que ens apropa al muntatge en si. Un constant moviment dalt de l’escenari que dóna un gran dinamisme a l’obra.
Una obra Hitchcockiana plena de suspens, que no perd l’essència de thriller però que agafa dalt de l’escenari un to còmic. És a través d’ella que apropa un clàssic a tots els públics, una feina que és d’agrair; diuen que els clàssics no moriran mai, però a vegades són poc freqüentats per les noves generacions.
Un treball molt elaborat per part dels quatre actors que aconsegueixen pujar 100 personatges dalt de l’escenari.
Una història molt bonica, però no hi busquis un fi moral, o una evolució als personatges de manera clara. Una història que ja en el film té moltes incongruències, però com a bons espectadors acceptem. No és una obra per analitzar sinó per gaudir-la.