Lorca, que te quiero, Lorca: La lluita del poble a través dels ulls del poeta

Lorca, que te quiero, Lorca
3/07/2018

Una arriscada i humil proposta de Teatre VisceralTeatritx, que ens van presentar el passat dia 12 de juny en roda de premsa.

Teatre Visceral és una companyia dirigida per Pedro Victory, actor de teatre i televisió, guionista i professor  d’interpretació. Teatritx és una companyia dirigida per Josuè Guasch Carbonell, autor d’obres de teatre, professor d’interpretació, expressió corporal i clown.  Totes dues tenen la seva seu a Palma de Mallorca.

LORCA, QUE TE QUIERO, LORCA, és una proposta escènica que es proposa demostrar com la poesia d’aquest poeta pot influir i canviar les persones si es deixen amarar de la seva sensibilitat, i de com, vuitanta anys després de la seva mort, encara patim situacions de repressió per raons ideològiques.  És una proposta amb dramaturgia, direcció i interpretació de Pedro Victory i Josuè Guasch.

L’obra ens situa dins d’una presó on un activista (Pedro Victory), ha estat detingut per participar en una manifestació que va acabar amb un guàrdia civil ferit. Ell és innocent, ni tan sols va anar a la manifestació. Ell espera el judici, i pateix maltractaments dins de la cel·la. Aquesta situació li provoca un estat de depressió que requereix l’assistència d’un psicòleg (Josué Guasch) que intenta fer-lo reaccionar i revertir la situació.

Un psicòleg enamorat de la poesia i de Lorca, i que amb aquesta poesia aconsegueix fer-lo reaccionar. De mica en mica s’estableix un paral·lelisme entre la vida de Federico Garcia Lorca i la situació que està vivint en Pedro.

Malgrat que el personatge de Lorca no és un personatge que surti a l’obra, aquest sempre està present. Els seus escrits i poemes fan avançar l’acció de tal manera que es converteixen en situacions del pres, en els seus somnis o en les seves pors. La música de guitarra espanyola, les imatges, els personatges amb màscara i la il·luminació ens transportaran directament a l’imaginari lorquià.

Alguns podran dir que algunes escenes són força inversemblants, com el fet de voler fer creure que es pot introduir una guitarra a una presó sense permís; potser tenen raó, però nosaltres creiem que la dramatúrgia que s’ha construït per embolcallar la poesia de Lorca, és simplement una excusa i no és ni de lluny el més important de la proposta. 

Creiem que el seu valor està en voler fer un paral·lelisme entre dues èpoques allunyades en el temps, per tal que l’espectador s’adoni que malauradament encara avui en dia, es continua castigant al que és diferent o al que està allunyat ideològicament del que posseeix el poder polític.

Un drama atemporal, terriblement actual, que ens parla de la lluita del poble a través dels ulls del poeta, i és un homenatge a l’autor, una denúncia a la injustícia i l’absurditat de la seva mort.

Una escenografia sòbria, totalment en negre, amb l’única nota de color de les màscares.

Una bona i arriscada proposta, d’una gran sensibilitat.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Lorca, que te quiero, Lorca