Tot el que necessites per anar al teatre

L'Onada

L'Onada

Torna un dels èxits de la temporada passada, la història de l’experiment que va portar a terme el jove i carismàtic professor Ron Jones a Califòrnia, als anys seixanta. La Guerra del Vietnam, la música rock i les marxes antiracistes del Dr. Luther King són a totes les converses. Ron Jones és professor d’un institut i intenta ensenyar als seus alumnes d’història com es va poder forjar la societat que va donar peu, a l’Alemanya dels anys 30 i 40, al Nazisme i als camps de concentració i extermini. Per fer-ho engega un experiment: durant diverses setmanes els alumnes hauran de seguir unes normes estrictes que els permetran experimentar, des de dins, i en primera persona, que fàcil que és convertir-se en part d’un aparell totalitari. Ells accepten, primer a desgrat i després amb un entusiasme progressiu, fins al punt que el petit experiment corre el risc d’escapar-se de les mans de Jones…

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Rakso senogara

    Una proposta molt atractiva per la seva temàtica i molt ben interpretada i dirigida.
    L’Eduard Farelo està molt còmode en el seu paper de professor i els joves intèrprets que l’acompanyen també.
    Un tema per reflexionar i una posada en escena clara i directa, sense artificis.
    Del tot recomanable per passar una bona estona de teatre i de reflexió posterior.

    06/04/2014
  • Mr. Buyère

    Un muntatge original, magistral i molt net. Un bon ritme, un text alentador, un Eduard Farelo perfecte i amb els alumnes correctes, destacaria al Martí Salvat per sobre dels altres.

    24/03/2014
  • Llorenç Prats Canals

    Abans que res cal felicitar cal felicitar els autors, director, actos i actrius i al Teatre Lliure per l’encert de reprogramarla. Ara que abunda tanta comedieta, monòleg i reflexió posmoderna (signes dels temps i de la crisi), veure teatre polític amb tots els ets i uts, amb una voluntat didàctica digna de Brecht és com una onada d’aire fresc.
    El text és desiquilibrat, com que la primera part se’ls allarga molt (1h i 20, pero que passen com un volado), a la segona part (45 minuts) han de liquidar l’experiment de pressa corrents, i aquella filigrana de la primera es torna un xic massa barroera i precipitada. La síntesi és una virtut, però només a l’abast dels grans mestres (com Kenneth Brown a La Presó), i sinó val més avisar i agafar el temps que calgui (com al Cas Oppenheimer, posem per cas), per esmentar dos cims del teatre polític.
    Però vaja, que això no vagi en detriment d’un muntatge àgil i fresc, d’una interpretació de l’Eduardo Farel·lo de solvència contrastada i d’una espontaneïtat i professionalitat per part de l’estol de joves actrius i actors que m’ha deixat bocabadat, sobretot comparant-ho amb el relatiu fiasco dels no tan joves del Caballero de Olmedo. El repte no era el mateix., és clar, però aquest ha estat resolt amb escreix. Vull veure més teatre com aquest o Translations, el nostre temps ho necessita.

    23/03/2014