Ja fa un temps que el públic de Barcelona viu la seva particular història d’amor amb gairebé qualsevol proposta que ens arriba d’Amèrica Llatina. És comprensible que els espectadors locals sentin la necessitat de fugir de l’esteticisme impostat, la perfecció sense ànima i la insubstancial sofisticació al que ens ha acostumat cert tipus de teatre català. L’obra del mexicà Damián Cervantes és una nova mostra d’aquesta filosofia escènica radicalment contrària a tota impostura. Creada a partir de Las buenas de Genet, Lo único que necesita una gran actriz es una gran obra y las ganas de triunfar parla dels somnis nascuts des de la marginalitat, de l’autenticitat de la pobresa, l’amor, la por i la violència. Cada acció de les dues brillants actrius en el seu claustrofòbic espai està tan brutalment plena de vida que, per bé o per mal, no deixarà indiferent a ningú. A la seva manera, les protagonistes es mantenen il·lusionades dins la seva quotidianitat i això embelleix extraordinàriament la seva miserable existència. Excessiva, vehement, trista, per moments repugnant, per moments plena de tendresa, conté un tram inicial difícil de pair, com parts més interessants que d’altres; però, resulta, en conjunt, tan aclaparadorament honesta que val la pena només per gaudir (o patir), al menys una vegada, l’experiència de veure-la.
Enllaç copiat!