Un nou recital d’Homar

Lluís Homar: Cyrano

Lluís Homar: Cyrano
14/01/2018

Resulta, d’entrada, una agradable notícia comprovar que el mateix equip que ens va portar una inquietant i meravellosa posada en escena de Terra Baixa repeteix per, aquesta vegada, endinsar-se en un clàssic francès. Malauradament, en aquesta ocasió, la proposta està lluny d’aquella meticulosa deconstrucció del text de Guimerà, transformat en monòleg, que la feia especialment excepcional. Però, més enllà d’expectatives i comparacions probablement injustes, el que Pau Miró ens planteja aquí és un elegant muntatge que transita entre la blancor dels vestuaris i la foscor emocional dels conflictes dels personatges. Es tracta d’una tragèdia amb sentit de l’humor, cosa que encaixa a la perfecció amb l’atmosfera, el to escollit i el disseny visual de conjunt. Lluís Homar ens torna a regalar un deliciós recital interpretatiu on el sol fet de sentir-lo declamar els versos, plens de matisos, sentiments, ironia o dolor, ja dóna sentit a l’espectacle. Cal afegir, no obstant això, que Homar es troba força ben acompanyat, en aquest cas, per un repartiment divers i molt interessant, dels quals Àlex Batllori i Aina Sánchez destaquen especialment per la seva naturalitat. La música original de Sílvia Pérez Cruz afegeix la bella melancolia a la qual ens té acostumats, molt encertada per la història. En general, podem dir que és una producció captivadora que, malgrat que costi entrar en ella degut a un ritme inicial irregular, un cop t’atrapa, no et deixa anar fins al final.

← Tornar a Lluís Homar: Cyrano

Enllaç copiat!