Lluís Homar: Cyrano: Qüestió de nassos!
Cyrano de Bergerac va ser un personatge peculiar de la França del 1600, Edmond Rostand va fer-ne una biografia teatralitzada i tot i que va témer per si no agradava al públic a l’estrena, va ser tot un èxit. El mateix passa a Cyrano del Borràs. Un èxit! Sala plena i dempeus en acabar. Una interpretació sublim de Lluís Homar donant-li una entonació totalment diferent de la que qualsevol altre mortal faria. En algun moment Lluís Homar pren tota la força d’escena i eclipsa el potencial que aporten els altres partícips de la història. De totes maneres, el repartiment aconsegueix transmetre totes les sensacions a la perfecció; un bon treball en equip per la dificultat de representar en vers, amb un inconvenient, l’escenografia no ajuda al públic a sentir-se dins l’escena. Penso que és l’únic detall que es podria haver tingut més en compte. La dèria actual de crear escenaris buits i simplistes, en teatres comercials és un error. Recuperem el teatre clàssic quan toqui.