Tot el que necessites per anar al teatre

Llegué para irme: La solitud i l’estrès de l’home en clau de clown

Llegué para irme
26/09/2016

Hem de reconèixer que entre les moltes branques de les Arts Escèniques, les corresponents al Clown, són de ben segur les que ens atrauen menys; malgrat això dissabte passat vam tornar a La Villarroel per veure aquesta proposta, que dins del Off Villarroel ens oferia Gabriel Chamé Buendia, el creador i director del OTHELO.

És una comèdia que vol parlar de la forma absolutament estressant en què vivim les nostres vides; la nostra societat viu accelerada i ens obliga a viure acceleradament. Vol parlar de la nostra incapacitat per gaudir dels moments, ja que quan estem fent una cosa o estem en un lloc, ja estem pensant en quina serà la propera cosa que farem o quin serà el pròxim destí. Ens parla també de la soledat de l’home i de la necessitat de no parar, perquè parar i estar sols ens dóna una mica la sensació de què estem morint.
Tot això en una barreja d’art del clown amb accions de circ, amb números de saltimbanqui, intercalats entre el desenvolupament de l’acció.

Ens costa entrar en el llenguatge del clown però la veritat és que aquesta peça ens va arribar, inspirant una gran tendresa i sentint amb ell la tristor dels moments no viscuts intensament. També vam riure en moments realment divertits i amb la gran comicitat dels seus gestos i les seves expressions.

Si desitgeu llegir la valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Llegué para irme