Intriga i misteri s’uneixen en aquesta producció que parteix amb la retrobada d’uns amics en una casa en una nit de tempesta. Dos germans, després d’anys sense veure-la acullen a una amiga que està de visita després de viatjar i treballar pel món. Després de saludar-se, ella comença a explicar com li ha anat aquest temps i en el moment de donar-los-hi un regal que tenia per ells, descobreixen que posseeix una caixa misteriosa. Després de molt insistir, els hi explica que és un “amulet” centenari que concedeix desitjos a un alt preu. I la temptació cau a la casa dels germans. Però aquesta no és l’única escena/història que trobem dalt de l’escenari. També tenim a un dramaturg que intenta recordar una idea de borratxera amb el seu amic, mentre busca a un home misteriós, i a un escriptor de ciència ficció intentant explorar els límits de l’espai-temps.
Tenen relació totes aquestes històries? Estan lligades? Tenen algun element o objectiu comú? Bé, s’ha d’anar a veure l’obra per descobrir-ho.
Son petites peces que es van substituint al llarg de la producció. El text va saltant d’història per seguir-ne la trama. I el públic espera que aquestes càpsules vagin convergint fins arribar a una resolució final conjunta que, malauradament, no acaba de quedar tancada com l’habitació del títol.
El text t’enganxa, sobretot a l’inici de cada trama diferenciada, i realment inquieta el misteri que envolta tota l’obra, però l’interès acaba diluint-se quan no es té la certesa sobre cap a on anirà tot plegat.
La posada en escena està molt ben pensada, modelable a cada història i amb un autèntic treball sonor i d’il·luminació que, en alguna ocasió, això sí, tendeix a sobredramatitzar l’acció.
Així doncs, té un planejament interessant i sembla que té tots els elements per funcionar i mostrar al públic una trama de misteri clàssica i al mateix temps amb un replantejament interessant… però el que comença d’una manera prometedora s’acaba desinflant amb el past del text, deixant una obra confusa.