Tot el que necessites per anar al teatre

L'habitació del nen: A les tretze de la nit

L’habitació del nen
3/10/2016

 

Ahir vaig anar a la prèvia de “L’habitació del nen”, una obra de Josep Mª Benet i Jornet, que s’estrena avui dilluns a l’Almeria Teatre.

Sota la direcció de Victor Alvaro, els actors Santi Ricard i Savina Figueras ens interpreten a una parella jova, en Guifré Bagés fa el paper del fill de tots dos, un nen de nou anys.

L’obra que es va estrenar sota la direcció de Sergi Belbel al Teatre Lliure de Gràcia durant l’hivern del 2003, va rebre el Premi Max a la millor obra catalana de l’any.

 

“L’habitació del nen” és una obra inquietant, una tragèdia, un thriller psicològic. Una història on l’emoció i el misteri ens acompanyen durant tota la representació.

El text és d’aquells que t’atrapa fins al final.

L’escenografia ens escenifica l’habitació d’un nen. Es completa incloent-hi objectes materials i no materials, com la il·luminació i els efectes visuals, sonors i audiovisuals, incloent veus en off i tota mena de sons i efectes especials del tot importants per aquest muntatge.

Tota l’acció transcorre dins d’aquesta habitació.

Les obres teatrals de Josep M. Benet i Jornet estan marcades per un interès en l’experiència polifacètica de la mirada i el paper del perspectivisme dins el terreny teatral. Amb Bernet i Jornet lo previsible es converteix moltes vegades en imprevisible. Li agrada barrejar l’espai i el temps i fer-nos viatjar a través de mons i espais misteriosos. A “L’habitació del nen” Benet i Jornet confronta dues realitats. Els espectadors com si es tractés d’una muntanya russa, no sabem quin dels dos està en possessió de la veritat. Un final sorprenent del que jo en vaig treure una lectura totalment diferent de la del meu company.

A “L’habitació del nen” se’ns planteja dues mirades totalment diferents sobre la vida i l’acceptació de la mort. L’acceptació tal qual els fets (de la mare), i el desig de la immortalitat i l’anhel de prolongar la vida, projectar-se mes enllà d’allò que és quotidià, mundà o concret ocasionat per un sentiment on la culpa pot fer-nos veure la realitat des d’un altre perspectiva (del pare).

Un plantejament que ens fa reflexionar sobre com cadascun de nosaltres veu o s’enfronta la pèrdua. Uns des d’una perspectiva positiva i d’altres des d’una perspectiva negativa.

“L’habitació del nen “ ens fa pensar sobretot sobre quin és el sentit de la vida, i intentar fer-nos entendre la manera que tenen algunes persones de voler trobar-li algun sentit.

 

Us la recomano.

*** 1/2

← Tornar a L'habitació del nen