Les roses de la vida

14/09/2018

Dolça bajanada

És evident que un dramaturg i director amb la trajectòria de Sergi Belbel es pot permetre el luxe, a aquestes alçades, de dur a terme qualsevol projecte que li vingui de gust. Sigui l’ambiciosa direcció d’un clàssic (Beckett, Pinter, Racine), d’autors de noves generacions (Claudia Cedó, Roc Esquius) o muntar un lleuger entreteniment (com és el cas). La qüestió és no deixar d’arriscar-se, experimentar i mantenir-se fresc. Les roses de la vida és una bogeria simpàtica que, bàsicament, busca la diversió sense massa més pretensions que l’entreteniment a través d’humor absurd basat en la paraula. En aquest sentit, l’escena inicial és la més efectiva, la que genera més riures i la que aconsegueix mantenir millor l’interès. A partir d’aquí, sembla com si el muntatge es dediqués a intentar trobar un fil conductor sobre la marxa o construir una història que sostingui el conjunt d’ocurrències sense mai trobar-ne cap de consistent. D’aquesta manera, la gràcia inicial es va diluint en un seguit de bromes lingüístiques i malentesos cada vegada menys enginyosos que acaben per esgotar. Aquest defecte, resulta més evident encara amb un final descaradament hortera, gratuït i sense massa sentit que, no obstant això, per exagerat, torna a recuperar l’atenció de l’espectador. Afortunadament, la proposta compta amb Enric Cambrany i Gemma Martínez, dos mestres de la sobreactuació còmica que saben com fer funcionar cada situació i cada rèplica de forma hilarant. A més, Belbel té un olfacte precís com a director i, per tant, la peça té el to adequat i un bon ritme. Això sumat al deliciós gelat de maduixa que reparteixen fa que l’experiència sigui suficientment delectable.


Tot el que necessites per anar al teatre

Les roses de la vida

Les roses de la vida

No et perdis la nova comèdia esbojarrada escrita per Sergi Belbel. Una història surrealista protagonitzada per quatre intèrprets i un gos que veuran com les seves vides acabaran fent un tomb inesperat.

Sinopsi

Un jove emprenedor amb un problema greu, un terapeuta desolat per la mort del seu gos, una temible presidenta d’un país estranger mancada d’amor i la seva estranya i intrèpida secretària són les quatre peces d’aquesta bretolada, que tan sols pretén celebrar la vida, fer un canto a la llibertat sexual, a l’amor, als plaers i comunicar als espectadors el goig de viure, i que ha estat escrita especialment per a quatre joves i esplèndids intèrprets: Enric Cambray, Roc Esquius, Gemma Martínez i Núria Sanmartí.

Fotos

Les roses de la vidaLes roses de la vida

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al Barts vaig passar una molt bona estona amb aquesta comèdia absurda escrita i dirigida per Sergi Belbel. Un text que s’aparta totalment del que Belbel fins ara havia fet. Quatre personatges, un emprenedor d’una empresa de càtering creatiu que està enamorat, un terapeuta dolgut per la mort del seu gos, la presidenta d’un país europeu i la seva secretària malcarada. Uns diàlegs gamberros i surrealistes però carregats d’enginy que creen moments molt però molt divertits arrodonits per un esbojarrat final. Molt bon treball dels quatre actors, Enric Cambray, Gemma Martínez, Núria Sanmartí i Roc Esquius tot i que potser per les característiques del personatge que encarna, Cambray ho broda. Una escenografia molt minimalista amb dues butaques i poc més però suficient. Ahir va ser l’última representació però espero la reposin, ja que és ideal per passar una bona estona oblidant-te de tot. Ahh i gelat inclòs.

    17/09/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Amor, desamor, erotisme, problemes de salut, problemes personals, autoestima, política, cinema, literatura … Tots aquests temes es barregen, s’empassen i s’escupen a cor què vols. Amb una posada en escena monocromàtica formada per dues butaques, una tauleta i un teló vermell al fons que dibuixa un cor, aquesta obra és una teràpia per distreure la ment i reflexionar sobre el molt que ens mengem el “tarru” per tonteries oblidant-nos que la vida són dos dies. Una bretolada per riure i passar-ho bé. Flipant. No us la podeu perdre!! Si voleu saber-ne més podeu entrar a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/09/08/les-roses-de-la-vida/

    08/09/2018