No em cansaré de reivindicar a Javier Daulte com un dels autors més originals i innovadors que han passat per Barcelona en els darrers 20 anys. Tot i així, cal diferenciar el Daulte que arrisca i que no escatima recursos ni efectes teatrals (Gore, Bésame mucho, 4D Òptic, La felicitat, etc.) del Daulte més comercial i proper al gran públic. Les irresponsables estaria dins d’aquest segon grup, és a dir, el grup de les comèdies de boulevard enginyoses, efectives, ben estructurades… però inofensives.
A Les irresponsables hi ha dues parts ben diferenciades. A la primera es presenta les tres dones protagonistes i la situació que les ha dut a refugiar-se un cap de setmana en una casa d’alt standing. Una presentació excessivament llarga que va alentint la trama just abans de que esclati pels aires a la segona part. Aquí precisament és on veiem el que tant s’ha anunciat a la publicitat de l’obra: “Què passaria si, un dia, de cop, comencéssim a dur a terme tot el que ens passa pel cap? Quins són els límits del que està ben fet i el que està mal fet?”. Crec que, un cop més, la publicitat no acaba ajudant a les expectatives. Hi ha actituds reprovables i situacions que mostren una certa immaduresa, però força lluny de la salvatjada que em podia imaginar o del final apocalíptic que s’intuïa… Jutgin vostès mateixos, però dóna la sensació que s’ha volgut dotar d’excessiva importància una trama que només té l’objectiu -gens menyspreable- d’entretenir.
El gran encert de l’espectacle és el càsting escollit. Tant Marta Marco com Nora Navas o Cristina Genebat excel·leixen en els seus respectius rols, donant tots els matisos necessaris i fent passar al públic una vetllada inoblidable. Un conjunt ben dirigit per Sílvia Munt, que després de Les noies de Mossbank Road torna a demostrar que aquest tipus de projectes més petits, i amb un grup ben cohesionat d’actrius, li van molt més que d’altres propostes més ambicioses.