Tot el que necessites per anar al teatre

Lehman Trilogy: Imprescindible !!!

Lehman Trilogy
14/07/2016

“Més amunt, més amunt, només perquè el motor és fort, només perquè el motor és un bòlid”

És la primera vegada que l’obra de l’italià Stefano Massini “Lehman Trylogy”, es veu a casa nostra, i això, com us podeu imaginar, crea un interès per el públic més enllà de qui l’interpreta o la dirigeix. Així que de seguida que podem, adquirim les entrades per tal de no perdre’ns aquesta oportunitat. De vegades la pots o no encertar…En aquest cas l’he encertat de ple !!! És una obra del tot imprescindible!!!

“Lehman Trylogy” és la història de Lehman Brothers, el banc d’inversió nord-americà que va desencadenar la crisi econòmica, ètica i social més greu dels últims vuitanta anys. Una història que comença amb el somni d’un dels germans Lehman, en Henry Lehman; un jueu alemany que marxa a New York en busca de fortuna. El seguiran els seus dos germans, en Mayer i l’Emanuel. Tots tres formen un gran equip: un té les idees, l’altre és la raó i el tercer és l’executor. Amb ells i els seus descendents coneixerem quina ha estat l’evolució i decadència del capitalisme modern ( la creació de la gran indústria, la borsa i dels entramats de les entitats financeres). Una història parale.la a qualsevol altre gran empresa capitalista, amb l’únic objectiu de guanyar diners.

-Estem davant d’una obra mestra amb un text realment extraordinari, ple d’ironia i d’una gran profunditat humana. S’utilitza la rèplica repetitiva per donar més èmfasi a aquelles coses que són de gran importància.

-Sota la fantàstica direcció de Roberto Romei, sis actors magnífics: Santi Ricard (Henry), Òscar Muñoz (Emanuel), Jordi Rico (Mayer), David Vert (Philip), Jacob Torres (Herbert) i Rubèn Eguía (Robert). Durant quasi tres hores, el públic hem gaudit d’unes interpretacions fantàstiques. S’ha notat que hi ha connexió entre els actors ,i això ha fet que tots brillessin per igual dalt de l’escenari.

-L’escenografia de Roger Orra m’ha agradat moltíssim. Es tracta d’una tarima plana que va creixent i transformant-se, de forma piramidal, al mateix ritme que es va creixent i creant-se l’imperi de la família Lehman.

-El vestuari i caracterització que ha triat Marta Rafa està molt cuidat i triat amb molta cura. Si ens fixem bé, ens adonem que va evolucionat al llarg de l’obra a mida que van passant les diferents generacions. Diferents teixits i colors en les robes, la utilització de l’armilla en els primers anys, les sabates, el rellotge de cadena al de pulsera, la mida de la corbata ( més llarga a mesura que l’armilla passava de moda), fins i tot la manera de fer el nus de la corbata és diferent per cada època.

El fet de descalçar-se i llençar l’americana, per representar la defunció de cada membre de la família, m’ha semblat molt original i tot un encert.

La música de fons i alguns efectes sonors per recrear l’incendi dels camps de cotó, un altre encert.

En definitiva un espectacle rodó,rodó,rodó.

Com podeu veure a mi m’ha agradat moltíssim, i tot al contrari del que opina molta gent, no se m’ha fet gens llarg.

Quan la gent treballa de valent és nota; i el públic, que no som “tontos” ho agraïm i valorem amb forts aplaudiments.

En definitiva, penso que és un dels imprescindibles que no us hauríeu de perdre d’aquest Grec.

Felicitats a tot l’equip!!!

← Tornar a Lehman Trilogy