Tot el que necessites per anar al teatre

Las actrices siempre mienten: Pollo campero: Les dificultats per treballar d’actriu

Las actrices siempre mienten: Pollo campero
13/12/2016

Estem a l’Antic Teatre i esperem que obrin les portes de la sala per entrar, però avui estem davant d’una proposta diferent, avui són les dues actrius les que surten de la sala i enfilant-se en una cadira ens diuen que hem d’escollir a una de les dues per acompanyar la al camerino. Per un tema de proximitat ens afegim als que anem amb la Cris Celada i entrem a una petita habitació que avui fa de camerino.

Amb una naturalitat esparverant la Cris es comença a despullar per canviar el vestuari mentre ens va parlant de coses seves.

Ens parla també de tres personatges femenins del teatre, de Lisístrata que ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau; de Lady Macbteh personatge que invoca als esperits del mal per aconseguir que el seu marit sigui coronat rei matant a qui calgui sense deixar que la compassió o el remordiment la facin apartar del seu objectiu. I finalment ens parla de Yerma una dona obsessionada amb la seva necessitat de ser mare i que acaba matant al marit al que fa culpable.

Tres papers de dona que ella ha hagut de preparar al llarg de la seva carrera d’actriu per presentar-se a càstings.

Sortim del camerino i accedim a la sala ja amb els dos grups retrobats, on continuen, amb la seva representació conjunta.

Ens parlen del que representa per a una actriu poder treballar d’actriu, els càstings als que s’han de sotmetre per qualsevol feina en el camp de la interpretació, ja sigui un anunci, un paper de figurant en una pel·lícula, un paper en una obra de teatre o senzillament fer de pallasso o de pare Noel en un centre comercial. Proves inhumanes on han d’obeir les indicacions de qui fa el càsting i que acaba invariablement amb un … “Gràcies, ja et trucarem” i després una espera interminable d’una trucada que de vegades no es produeix.

Unes interpretacions extraordinàries amb un enginyós muntatge que ha representat, de ben segur, moltes hores de preparació. Genial el que fa a l’apropiació d’escenes cinematogràfiques prou conegudes on elles han intercalat un diàleg aprofitant el moviment dels llavis de les actrius de la pel·lícula. Senzillament brutal, el que diuen i com han aconseguit una sincronització quasi perfecta.

Si desitgeu llegir l’apunt sencer original, només heu de dlicar AQUÍ

 

← Tornar a Las actrices siempre mienten: Pollo campero