Laberint striptease
14/05/2019
Joan Brossa en estat pur

L’obra està basada en el llibre “Strip-tease i teatre irregular”. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure Brossa a l’any 66. La Companyia “Teatre de Nit” en va fer una adaptació en el seu muntatge escènic Strip-teases de butxaca, que va representar a la Sala Beckett de Barcelona el febrer de 1992.

Encara no fa un any vam veure Estrip-tesi dins del cicle Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viatge a través de l’univers Brossa amb la intencionalitat de defensar la cultura i retrobar-nos amb aquesta gran figura que va ser Joan Brossa.

En aquesta ocasió, Laberint Striptease, amb un joc de paraules semblant, ens recorden que Brossa es despullava per dir la veritat i fer crítica sempre en clau d’humor. El seu art i tota la seva capacitat polifacètica va anar dirigida a la defensa de la cultura a través d’una ideologia d’esquerres. Brossa prova noves formes i vies de comunicació poètiques que no són estrictament lingüístiques com la poesia visual i els poemes objecte. Strip-tease i teatre irregular forma part d’aquest procés investigador de l’autor.

Els espectacles que hem citat són molt diferents però amb un denominador comú que es diu “Brossa”. En aquesta ocasió la direcció va a càrrec de Roberto G. Alonso a qui vam tenir la sort de veure’l també actuar de MC Clown. A ell li devem també la dramatúrgia, les coreografies, la concepció de l’espai escènic i el vestuari. La seva actuació comença abans de l’inici de l’espectacle rebent als espectadors a les dues grades. Comença l’humor de cabaret amb la seva irònica rebuda. És el fil d’unió de tots els números de dansa, teatre, acrobàcia, transformisme o striptease. I és ell qui acaba l’espectacle amb la lectura d’una carta de Brossa a un crític a l’any 1960 on demostrava el seu respecte per tot tipus d’expressió i la necessitat del diàleg perquè neixi la veritat.

En aquesta obra i, seguint les recomanacions de Brossa, el director utilitza qualsevol element quotidià i els detalls més banals per crear la poesia escènica que demostra un cop més l’admirable capacitat de transformar, i per transformar, s’ha de ser crític i ho és amb el capital, l’església i els militars o el fútbol.

Jordi Cornudella és el director musical i fa els arranjaments. Ell és clarinetista solista però la seva versatilitat com a músic el porta a tocar altres instruments com l’acordió, el saxo o el piano. Integrat totalment en l’obra, demostra també la seva faceta d’actor.

La cantatriu Elena Martinell també polifacètica, actua, balla, fa striptease i és capaç de cantar una peça d’una gran dificultat lírica com l’ària d’Olympia dels Contes de Hoffmann. La ballarina stripteasista Laura Marsal i el saltimbanqui Davo Marín completen el magnífic conjunt.

No és gens d’estranyar la gran acollida que han tingut per part del públic i de la crítica. Estic segura que ho tornarem a veure.

Tot el que necessites per anar al teatre

Laberint striptease

Laberint striptease és un espectacle dirigit per Roberto G. Alonso, a partir del llibre ‘Striptease i teatre irregular’ de Joan Brossa.

Sinopsi

Quan des de l’Espai Brossa se’m van proposar crear un espectacle a partir del llibre “Strip-tease i teatre irregular” em va envair una gran emoció i alhora una forta sensació de vertigen. Emoció per l’oportunitat d’abordar una figura amb la personalitat i l’obra d’un artista tan prolífic com Joan Brossa i vertigen per les mateixes raons. Lloar l’extensa i productiva obra de Brossa es sobrer, per tothom és coneguda i reconeguda.

Com a creador i com a intèrpret no podia perdre l’ocasió d’enfrontar-me a un repte majúscul com aquest. Com enfrontar-me a ella? Com reinterpretar les seves paraules? Com descontextualitzar-lo del seu temps per apropar-lo al nostre? Com no perdre el seu compromís polític? Com no trair el seu esperit crític? Com conservar el seu humor corrosiu? Per fortuna la resposta a totes aquestes preguntes eren al propi Brossa. La lectura, no només del llibre ja esmentat, sinó d’algunes de les seves obres teatrals, dels seus poemes o dels seus altres textos i, sobretot, les seves poesies visuals han estat una font d’inspiració evocadora i inesgotable.

Dansa, teatre, acrobàcia, música, cant, play-back, transformisme, striptease… Amb tots aquests elements en joc, vaig tenir clar que el format de l’espectacle havia de ser el d’un cabaret, no podia ser d’una altra manera, per elecció i gust personal, però també per la relació que aquest gènere, anomenat parateatral, manté amb Brossa.

No vull deixar de dir que aquest emocionant viatge no hagués estat possible sense la complicitat i l’entrega de tots i cada un dels membres que formen part d’aquest espectacle, els que veuran a l’escenari i els que no veuran.

Així doncs, senyores i senyors, passin, seguin i gaudeixin, o no, de la nostra proposta, juguin amb nosaltres a canviar l’òptica de visió, a despullar la realitat, a transvestir-la per veure-hi clar. Però sigui com sigui, permetin demanar-los-hi un favor, no se’n vagin igual que han entrat, perquè com sempre deia Brossa que també sempre deia Fregoli; “l’art és vida, i la vida, transformació”.

Roberto G.Alonso

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • elvira franch
    12345

    Basat en el llibre «Striptease i teatre irregular» de Joan Brossa. Dramatúrgia, direcció i coreografia de Roberto G. Alonso. A l’escenari Joan Brossa de BCN. Precisament en l’escenari d’aquest nom es fa un record molt especial al creador, poeta, dramaturg i artista plàstic més avantguardista dels nostres temps a Catalunya, i com no pot ser d’una altra manera, el director de l’espectacle ho ha volgut fer amb un caire completament de cabaret; on s’hi troba la dansa, el teatre, l’acrobàcia, el transformisme, una mica de striptease i molta música amb cants perfectament interpretats.
    Records d’aquella Barcelona dels anys setanta; una Barcelona amb locals de revista i cabaret, on Joan Brossa n’era un client gairebé habitual. Roberto G. Alonso ho descriu amb respecte, elegància i nostàlgia, però sempre amb humor punyent i de qualitat. També hi és present la crítica cap a aquesta societat actual, de la política, la religió, el futbol; que res ha canviat i que potser no canviarà mai. Però tot l’espectacle és poètic, ple de simbolismes i records cap al polifonemàtic artista.
    Interpretacions excel·lents, cadascuna amb la seva especialitat: L’instrumentista i gran músic Jordi Cornulleda; l’excepcional cantant Elena Martinell, que ens va deixar amb la boca oberta; la preciosa ballarina Laura Marsal, el ballarí i saltimbanqui Davo Marín que físicament recorda a Freddie Mercury; i Roberto G. Alonso i Jordi Andújar que s’alternen les actuacions. Aquest últim és el que vaig veure actuar jo, i he de dir que em va sorprendre gratament la gran transformació que fa i com es defensa fent un paper de Clowm/animador, surtin de tots els registres que li havia vist abans. Diuen que s’hauria de veure les dues interpretacions (Roberto i Jordi), ja que totes dues són boníssimes però ben diferents. Tant de bo tornin a programar aquest impecable espectacle i personalment pugui gaudir de la versió que fa l’admirat Roberto G. Alonso, de com portar mitges fines amb talons de punta, cotilla, barret de copa i frac, combinat amb transparències i/o nuesa; i la màgia, la poesia i la plàstica que, com diu el seu creador, fan despullar la realitat i transvestir-la per veure-hi clar.

    29/04/2019
  • s
    s
    12345

    Super amena y entretenida,me gusto mucho.

    19/04/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir vaig estar al Escenari Joan Brossa gaudint d’aquest espectacle amb dramatúrgia, coreografia i direcció de Roberto G Alonso que ens endinsa a un cabaret del món brossià prenent com a base el seu llibre Strip-tease i teatre irregular. L’espectacle comença des del moment que creues la porta i Alonso fent de MC va rebent i saludant els espectadors i llavors ja intueixes que per la situació de les dues grades desconnectades una de l’altra allò serà una proposta diferent, I tant si ho és . Passats els primers deu minuts que no saps el que està passant a l’altra banda, desapareix la separació i comença l’espectacle amb una breu introducció per explicar-nos la passió que Brossa sentia per aquest gènere i l’assiduïtat amb la qual freqüentava aquests locals del Paral·lel. Alonso ha fet un esplèndid treball duent a l’actualitat aquesta poesia visual, i el caràcter lúdic de Brossa mantenint la crítica i l’humor de l’obra. Transformisme, cant, dansa, acrobàcies i paròdies molt divertides per citar alguna, la processó o la votació, magníficament interpretades encapçalades pel mateix Roberto G Alonso juntament amb la seva companyia de Cabaret 13 (espectacle que si no heu vist us recomano no us ho perdeu), Elena Martinell, Laura Marsal, Davo Marin i acompanyats de la música en viu de Jordi Cornudella que toca diferents instruments. Si us va agradar, A mí no me escribió Tennessee Williams, no us perdeu aquesta, no us deixarà indiferents.

    15/04/2019
  • Rubén Alonso Ruiz

    13 Cabaret

    05/04/2019
Articles relacionats
'Laberint Striptease', un cabaret inspirat en l'obra Joan Brossa

'Laberint Striptease', un cabaret inspirat en l'obra Joan Brossa

10 Abril 2019

Arriba Laberint Striptease a l’Escenari Brossa,un cabaret inspirat en l’obra Strip-tease i teatre irregular i poemes visuals de Joan Brossa, amb dramatúrgia, direcció i coreografia de Roberto G. Alonso. L’espectacle, que compta amb la col·laboració […]

100 anys de Brossa. 4 propostes escèniques que giren al voltant de l’Univers de Joan Brossa

100 anys de Brossa. 4 propostes escèniques que giren al voltant de l’Univers de Joan Brossa

15 Març 2019

L’Escenari Joan Brossa és l’espai per excel·lència encarregat d’irradiar l’univers escènic de Joan Brossa. A l’inici de temporada,  aquest equipament va sorprendre al públic barcelonès amb un canvi de nom. […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.