L’obra està basada en el llibre “Strip-tease i teatre irregular”. És un conjunt de 56 accions teatrals que va escriure Brossa a l’any 66. La Companyia “Teatre de Nit” en va fer una adaptació en el seu muntatge escènic Strip-teases de butxaca, que va representar a la Sala Beckett de Barcelona el febrer de 1992.
Encara no fa un any vam veure Estrip-tesi dins del cicle Ambrossa’m de Roger Torns. Era un viatge a través de l’univers Brossa amb la intencionalitat de defensar la cultura i retrobar-nos amb aquesta gran figura que va ser Joan Brossa.
En aquesta ocasió, Laberint Striptease, amb un joc de paraules semblant, ens recorden que Brossa es despullava per dir la veritat i fer crítica sempre en clau d’humor. El seu art i tota la seva capacitat polifacètica va anar dirigida a la defensa de la cultura a través d’una ideologia d’esquerres. Brossa prova noves formes i vies de comunicació poètiques que no són estrictament lingüístiques com la poesia visual i els poemes objecte. Strip-tease i teatre irregular forma part d’aquest procés investigador de l’autor.
Els espectacles que hem citat són molt diferents però amb un denominador comú que es diu “Brossa”. En aquesta ocasió la direcció va a càrrec de Roberto G. Alonso a qui vam tenir la sort de veure’l també actuar de MC Clown. A ell li devem també la dramatúrgia, les coreografies, la concepció de l’espai escènic i el vestuari. La seva actuació comença abans de l’inici de l’espectacle rebent als espectadors a les dues grades. Comença l’humor de cabaret amb la seva irònica rebuda. És el fil d’unió de tots els números de dansa, teatre, acrobàcia, transformisme o striptease. I és ell qui acaba l’espectacle amb la lectura d’una carta de Brossa a un crític a l’any 1960 on demostrava el seu respecte per tot tipus d’expressió i la necessitat del diàleg perquè neixi la veritat.
En aquesta obra i, seguint les recomanacions de Brossa, el director utilitza qualsevol element quotidià i els detalls més banals per crear la poesia escènica que demostra un cop més l’admirable capacitat de transformar, i per transformar, s’ha de ser crític i ho és amb el capital, l’església i els militars o el fútbol.
Jordi Cornudella és el director musical i fa els arranjaments. Ell és clarinetista solista però la seva versatilitat com a músic el porta a tocar altres instruments com l’acordió, el saxo o el piano. Integrat totalment en l’obra, demostra també la seva faceta d’actor.
La cantatriu Elena Martinell també polifacètica, actua, balla, fa striptease i és capaç de cantar una peça d’una gran dificultat lírica com l’ària d’Olympia dels Contes de Hoffmann. La ballarina stripteasista Laura Marsal i el saltimbanqui Davo Marín completen el magnífic conjunt.
No és gens d’estranyar la gran acollida que han tingut per part del públic i de la crítica. Estic segura que ho tornarem a veure.