M’ha fet triar aquesta obra el record que tenia de “Be my baby” escrita també per Oriol Vila. Vaig celebrar que obres de teatre es dirigissin a la gent més jove i que les funcions es fessin, per aquest motiu, el divendres a la tarda. L’equip artístic de “Be my baby” eren professionals de diferents àmbits. Va ser meravellós veure tanta joventut entusiasmada, la qual cosa ja havien aconseguit amb “Paradise” també amb la idea d’acostar els joves al teatre i ho van fer amb gran èxit de públic i reposició inclosa.
En la mateixa línia tot i que dirigida a un públic de més edat, Oriol Vila escriu “La salsa” el muntatge que porta el segell de Nico&Sunset (Oriol Vila i Raquel Salvador). Presenten una realitat amb el seu habitual llenguatge actual, desenfadat i de vegades amb un cert desvergonyiment.
La situació inicial presenta una dura realitat que es transforma “tout d’un coup” en un joc fictici que dona lloc a confusions, malentesos i moments ridículs i patètics al darrera dels quals treu el nas la sinceritat, la tendresa, un punt d’amargura i moltes ganes d’acostar-se a qui més s’estima però no s’ha tingut mai el valor de dir-li-ho. Dins d’aquest joc apareixen paraules mai dites o repetides massa vegades.
És una comèdia en la que al darrera del “divertimento” hi ha una reflexió, un canvi en la mirada de l’espectador i, com diu Carme Portaceli, “Això és el teatre”.
Oriol Vila ha dirigit l’obra movent personatges i decorat al ritme de salsa amb canvis de vestuaris amb gran rapidesa i agilitat per part dels quatre actors i actrius Alba Florejachs, Francesc Ferrer, Agnès Busquets i Xavier Serrano. Vull destacar la capacitat actoral i de fregolisme de l’Alba Florejachs i l’Agnès Busquets per la dificultat que té el canvi complet de personatge en poc segons.
Tot i que el final és una mica empallegós, l’obra manté molt bé el ritme amb gags molt divertits i surts amb el somriure a la boca i l’alegria a l`ànima.
